Banda "Unión Musical La Lira"

Antecedents històrics

Des de finals del s. XIV hi ha constància de la presència a Vila-real de joglars encarregats d’amenitzar les festivitats de Nadal, arribant més tard a un compromís per a l’acompanyament de la corporació municipal en totes les manifestacions festives de la vila. La prova de que la proposta va tenir èxit és que en els anys successius es va anar ampliant la plantilla de músics i a més se’ls va proveir d’uniformes. Aquesta manifestació musical durà al voltant d’un segle, perdent-se les referències a l’últim terç del s. XV. Podríem considerar que aquesta és la primera representació d’agrupació musical al servei de les representacions festives socials i religioses del poble, buscada i mantinguda per a eixos efectes.

Però és a la segona meitat del segle XIX quan trobem referències de la que es considera la precursora de la actual societat musical. En concret, el 1848 consta en acta l’aprovació per a formar una agrupació musical composada per vint-i-un membres i dirigida per qui era aquell moment secretari de l’Ajuntament i organista de l’Arxiprestal, Blas Garcia Batalla. Sense un nom concret per a aquesta agrupació, el 1854 s’aprova el primer reglament de funcionament intern.

Uns inicis difícils

Després d’un període conflictiu ocorregut a partir de 1872, el 1885 es torna a reorganitzar la banda de música, aquesta volta amb vint-i-vuit membres i sota la denominació de “Sociedad Musical de Villarreal”, prenent la batuta José Meseguer Cabedo fins a finals de segle, al 1898, any que agafa la tasca de direcció Julián Dominguez Cuadrado. Aquest últim renunciaria al càrrec tres anys després.

En realitat, exceptuant l’interval de temps entre 1885 i 1898, i tenint en compte que en els anys anteriors no es coneixen exactament les raons dels conflictes, els anys posteriors a 1901 es caracteritzen per un continu canvi de directors, pràcticament un cada any, prova de que les diferències i discrepàncies no s’havien suavitzat sinó tot el contrari, arribant inclòs a una segona dissolució de la societat el 1909, encara que parcialment es reorganitzaria immediatament sota la direcció de Manuel Ahís Cerezo. Alguns dels directors d’aquest període de principis de segle que consten en els documents son Manuel Reverter Gumbau i José Carda Vidal.

La figura del mestre Goterris

Serà després del cessament el 1911 de Ahís Cerezo quan pren el càrrec de direcció el vila-realenc José Goterris Sanmiguel, pianista i deixeble de Francesc Tàrrega, sota la direcció del qual la societat començà a prendre part en festivals i certàmens musicals a Castelló i València, obtenint reconeixements en alguns dels més importants, com el segon premi al Certamen de Borriana el 15 de setembre de 1913 o el primer accèssit de la primera secció al Certamen Regional de Músics Civils celebrat a València el 30 i 31 de juliol de 1915, on s’interpretaria la “Obertura Dramàtica 1915”, composada pel propi Goterris, deixant constància de tots aquests mèrits en la premsa de l’època.

Va ser sota la direcció del mestre Goterris quan la societat musical rep una espenta com no mai havia conegut. En 1924 la societat passa a denominar-se “Sociedad Musical La Lira” i la enorme afició despertada per tots els èxits i mèrits aconseguits impulsa la creació en 1925 de la “Escuela de música y declamación musical”, precursora del que seria l’escola d’educands i actual escola de música, rebent en l’època, una subvenció prou important per a la seua organització. També comencen a popularitzar-se els concerts públics amb subscripcions populars per tal d’ajudar econòmicament al sosteniment de la societat, sobretot per a l’adquisició de nous instruments, i el 1927 s’aprova un nou reglament de funcionament intern per a adequar-se a la nova dinàmica de la societat musical.

Però en mig d’aquest període d’estabilitat sorprèn la mort a José Goterris, el funeral del qual fou acompanyat per la música de la seua “Marxa a la Ciutat” i pel dol de tot el poble, mostra de la popularitat que en aquell moment va atènyer la seua persona.

Període de crisis polítiques

Tornen després anys difícils, que acabarien més tard en un altre conflicte. Pren la batuta el seu fill José Goterris Rambla, en condició d’interí, el qual serà substituït diverses voltes, després de tres anys continuats d’activitat entre 1930 i 1933, per qüestions de permisos i excedències ocupant la seua plaça amb més o menys fortuna Enrique Asensio Ruano, Rafael Banyeres Boronat, José Mulet Clausell, Batiste Ortells Costa, Batiste Gil (no hi ha constància del segon cognom), Pasqual Jordà Miralles, Francisco Betoret Portolés i Jose Pasqual Nácher Alavaen.

En aquest període d’onze anys entre 1933 i 1944, la difícil situació de convivència deguda als canvis polítics durant la II República, la guerra civil i el canvi de règim posterior fa que a partir de 1942 augmenten les discrepàncies fins a la escissió dels socis als voltants de 1945, any en el qual, després de diverses denúncies dels socis per la situació caòtica que suposava el conflicte i la necessitat d’aprovar un nou reglament, es dissol la “Sociedad Musical La Lira”. Prova d’aquests malentesos i desavinences son l’intent de canvi de nom al 1940 després del canvi de règim polític, les disputes per l’intent de municipalització de la banda des de 1936, represes després de la Guerra Civil al 1940, i el no reconeixement de la banda per part de la força política local des de 1943, entre d’altres, el que fa suposar que almenys durant uns dos o tres anys coexistiren dues bandes simultàniament, confrontades per detalls d’índole política.

L’ordre d’incautació de les propietats de la banda de música pel govern local a octubre de 1945 acaba amb aquesta, constituint-se a finals d’any la “Banda de Música Santa Cecília” emparada per l’ “Obra Sindical Educación y Descanso”, a la qual se li va entregar tot l’instrumental de l’antiga banda a meitats de 1946, Aquesta nova banda acabaria dissolent-se dos anys després.

Durant aquests anys l’activitat bandística es limita a les demostracions sindicals que organitza l’ “Obra Sindical Educación y Descanso”, a la participació en festivitats de les localitats circumdants i algun que altre certamen com el d’Onda en 1951 on s’obtingué el segon premi. No obstant aquest període entre 1946 i 1951 està absent de documentació per la qual cosa fa pensar que l’Ajuntament no es feia càrrec de la contractació del director, a més què no hi ha constància escrita de quins foren els encarregats de la direcció de la societat musical i què aquesta organització sindical no fou massa competent en la organització i suport de les societats musicals com es desprèn d’altra documentació.

”Unión Musical La Lira”

No seria sinó fins a finals de 1953 quan la societat musical tornaria a viure una de les seues millors èpoques amb la unió d’aquelles dues bandes que dispersament havien coexistit des de principis dels anys quaranta. Aquesta unió dona nom a l’actual “Unión Musical La Lira”, reprenent així com a homenatge l’antiga denominació utilitzada en temps de Goterris. Sota la batuta de Francisco Olmos Llop i amb una plantilla que superava els setanta músics, reviurà els èxits en festivals, concursos i certàmens arreu de tota la província, destacant la seua participació en el Certamen de Castelló de l’11 de març de 1956, on obtingué el primer premi de la primera secció.

Directors posteriors foren, Vicente Beltrán Cortés, Rafael Beltrán Moner, Amadeo Antonino Ortiz i Onofre Prohens Capó fins l’any 1975 en el qual passa a encarregar-se de la direcció Francisco Signes Castelló. És en aquest període quan comença a assistir als certàmens organitzats per la Diputació de Castelló destacant el reconeixement obtingut els anys 1976, 1979, 1981 i 1983.

Des de 1998 es succeeixen en la direcció Joaquin Ortells, Juan Serra, J. Antonio Rebollar i Vicente Ortiz Diago. Des de 2006 és director titular de la societat Juan José Peláez Vilanova.

Intensa activitat actual

Seguint l’esperit amb el qual es va fundar al 1925 l’escola d’educands, el 1997 aquesta rep un impuls de mans de membres de la banda de música aconseguint augmentar any darrere any el nombre d’alumnes fins als aproximadament 150 a l’actualitat. Des de 1999 l’Escola de Música de la “Unió Musical La Lira” està reconeguda per la Conselleria d’Educació i Cultura, impartint totes les especialitats de vent fusta, vent metall, percussió, llenguatge musical i orquestra per professors especialitzats. Recentment, ara al 2004, s’ha implantat el primer cicle de Grau Mitjà.

També amb eixe esperit es va crear en 1996 la Banda Juvenil de la “Unió Musical La Lira”, la qual des de la seua formació tampoc ha deixat de créixer en membres, procedents la gran majoria de la pròpia escola de música, la qual cosa dona mostra de l’èxit que assoleix aquest projecte iniciat un temps enrere. La dinàmica de l’Associació “Unió Musical La Lira” de Vila-real gira doncs al voltant d’aquestes tres entitats: la Banda de Música, la Banda Juvenil i l’Escola de Música; i les activitats realitzades i oferides al públic son d’allò més variat, festivals i trobades de bandes i bandes juvenils, campaments musicals, cicles de concerts a l’aire lliure, serenates, organització de cursos especialitzats, audicions i excursions acadèmiques, col•laboracions amb altres entitats culturals del poble i activitats lúdiques per a l’esplai dels socis.

Altres activitats que cal destacar pel seu valor com a difusores de la cultura popular de Vila-real son els enregistraments musicals dels quals destaquen “Música de Vila-real 1”, “Música de Vila-real 2”, “Vila-real en Festes”, “En Concert”, enregistrat en directe al Palau de la Música i Congressos de València, i recentment un enregistrament de la “Missa per al set-cents aniversari de la fundació de Vila-real” del compositor local i antic membre de la banda Rafael Beltrán.