La Vila

La part més antiga de Vila-real, la zona que en el naixement de la nostra localitat quedava emmarcada per les muralles rep el nom de "la vila". D’aquella època encara es conserven algunes de les edificacions i la major part dels carrers.

La plaça de la vila.

El centre de la vila i, des de l’any 1974, monument històrico-artístic el constitueix la plaça de la Vila. En ella cal destacar l'Hostal del Rei (1) anomenat així per haver-ne estat feta donació a Bernat Riva de part de Pere el Cerimoniós en 1353 “a condició que fóra sempre posada dels reis”. El pou (2) que s'omplia d'aigua procedent de la sequiola, inutilitzat a les darreries del segle XIX, fou embussat en pavimentar la plaça. Altre pou més xicotet estava al carrer Major, al cantó del carrer de la botera.

La primitiva "casa de la vila", amb arcades gòtiques com la resta de la plaça va sofrir una notable reforma en temps de Carles IV (1791) i, posteriorment, en 1966 fou enderrocada conjuntament amb el convent del Corpus Christi, antic casalici (3) de la família Cucaló de Montull, per a donar pas a una nova plaça on s’edificà l’actual ajuntament. Els arcs gòtics situats al sudoest foren substituits en el segle XVII per dos arcs escarsers. I, més endavant, en 1908, l’eixample de la carretera d’Onda – Borriana al seu pas per la plaça, destrueix els arcs situats en ambdós extrems. Finalment desapareix en la seua totalitat l’arcada gòtica (4) del que avui és l’edifici de la Caixa Rural.

La vila.

La població primitiva o vila, de traçat hipodàmic o en graella, té forma de rectangle amb tres carrers paral•lels que van de nord a sud i que es creuen amb uns altres tres perpendicularment.

Edificada en una planura sense defenses, va haver de ser envoltada de muralles amb quasi dos metres de gruix, formades per dos murs de maçoneria de pedra, calç i arena, entre els quals hi havia un reompliment de tapial. Els angles eren defensats per quatre torres anomenades de Martorell (5), d’Alcover (6), d’en Folch Miquel (7) i Motxa (8).

Les muralles tenien diverses portes, situades en cadascun dels costats. Eren denominades, d’acord amb la seua situació: de València (9), d’Onda (10), de Castelló (11) d'Enmig (12) i de Borriana.

A més d’aquests portals i havia d’altres de menor importància, com el que accedia al fossar de la vila, al costat de l'església parroquial, o el de la jueria. Davant del portal d'Onda hi havia una gran esplanada on anualment es convocava cada any la fira comercial, fins que al segle XVIII va ser suprimida i traslladada a les festes de sant Pasqual. Les muralles eren rodejades per un vall sec que era salvat pels portals mitjançant ponts de fusta. La secció d’aquest vall era trapezoidal, amb una amplària màxima de dotze metres a la base major (la de dalt) i de nou metres a la menor (la de baix). La seua altura era de vuit metres.

De les quatre torres només es conserva la Torre Motxa, reconstruïda en 1410 per haver caigut a terra la primera.. Formant part de l'anomenada "casa de l’oli" podem vore un altre fragment de la muralla. A l’interior de l’edifici hi ha unes arcades ojivals.

A l’extrem nordest de la vila hi ha un entramat de carrerons molt estrets anomenats la Jueria, que va albergar la població d’aquesta creença fins el segle XV, amb un total de quinze cases, algunes de les quals encara existeixen i d’altres foren enderrocades per edificar en 1583 l’església de la Sang, destruïda més tard i de la que només fou recuperada l’arcada de la porta.

[1]

Traçat de la Vila vist sobre el mapa actual emprant Google Maps.

Font: : Arenós, E., Fausto. V., Fabra, P. "El nostre poble"