Botera
 Botera |
La seua misssió consistia en permetre el desaigüe de les escorrenties pluvials (i en general de tot tipus de brutícia més o menus líquida, en une època en que no existia cap sistema de clavegueram i tots els residus domèstics, inclosos els d'origen humà, anaven a parar al mig del carrer) cap al vall fondo que rodejava els murs, i precisament al cantó de la torre Motxa que era la part més baixa de la vila.
Aquest vall era, com s'ha pogur comprovar en excavacions fetes als darrers anys, totalment sec i va ser terraplenat per complet al 1554, per obres dirigides per l'enginyer militar Joan de Cervelló, al temps que es construien sengles baluards davant els principals portals de la vila, tal com mostra el famós dibuix de Martí de Viciana, i per modificar amb sistemes moderns les defenses de la població.
El veinat d'aquest carrer (conegut en aquells temps com "de la botera"), havia demanat ja en 1489 el fer un nou portal al mur de la vila, fet que aquest bloquejava la ventilació de la zona. Al 1515 es va retirar la reixa, però no va ser fins al 1554, una vegada suprimit el vall, quan es va obrir la nova porta i es varen retirar les reixes.
A aquest pany de la murada s'obrien ja el portal de Borriana (a l'actual carrer de Benedito), el portal d'Enmig (Ramón y Cajal), i el d'en Pedrinyà, conegut també com de "la Sang de Jesucrist" o "dels jueus" (junt a la que fins a finals del XX era coneguda com "placeta de la Sang").
Autoritzada em temps del primer Ajuntament democràtic la construcció d'un gran edifici de vivendes darrere mateix de la torre Motxa, la desaparició de les cases annexes va deixar en estat molt precari les restes de la murada. La següent Corporació Municipal va procedir a la restauració de la torre i de tot el seu entorn, consolidant el mur i incorporant aquestes antigues reixes a l'ornamentació, tot i que ja no era possible ubicar-les al seu punt original.
Font: : Jacinto Heredia Robres ("Cadafal" maig 2001)
