L'antiga Casa de la Vila
La construcció se va realitzar sobre el solar de l’anterior Casa Capitular, o del Consell de la Vila, edificada en el primer terç del segle XIV i dotada molt probablement a la part inferior de la seua façana amb un porxe d’arcs ogivals a l’estil de la resta de la plaça Major. Juntament amb aquest edifici medieval s’enderrocaren també el de la presó i un dels hostals que donaven servei a la mateixa plaça, per tal d’assolir major espai a la nova seu municipal. El projecte de nova edificació, emmarcat dins dels plans de millores administratives del govern central borbònic, va tenir en principi una certa resistència per part dels consellers locals atenent el cost de les obres que havien de ser a càrrec de la vila, però finalment el Consell determina assumir les recomanacions oficials, així com les orientacions arquitectòniques emanades al respecte per l’Acadèmia de Belles Arts de València.
Abans de començar l’enderrocament, el 12 de maig de 1791 el Consell acorda el trasllat de les dependències municipals, Cort del Justícia, sala de Sessions, presó, etc. a l’Aula de Gramàtica situada foramurs a prop del portal d’Onda, front al campanar parroquial. Serà el mateix lloc on, amb la construcció d'un centre escolar al 1899, se continuarà la tradició de l'ensenyança fins a la segona meitat del passat segle. Una vegada adaptada l’Aula de Gramàtica a les noves necessitats burocràtiques var començar d’edificació de la Casa Consistorial a cura del mestre d’obres Francisco Nebot, sobre plànols de l’arquitecte valencià Vicent Gascó, obres que van tenir una duració de cinc anys, acabades de manera desegons sembla cap al maig de 1797.
L'arquitecte
Vicent Gascó (València 1734-1802) havia cursat estudis de Filosofia i Humanitats abans de dedicar-se a l’arquitectura, seguint la traça de son pare, el mestre d’obres Salvador Gascó. Va ser nomenat Acadèmic de Mèrit de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid al 1762, i tres anys després Director de la secció d’Arquitectura a Acadèmia de San Carlos de València de la qual serà al 1776 Director General. Representant de la línia més classicista, entre les seues obres arreu del País Valencià se podem esmentar les esglésies de Villahermosa i Riba-roja, la reestructuració de la Seu episcopal de Sogorb o la decoració de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats a València, a banda de moltes altres obres civils com la de Vila-real.
La Casa de la Vila dissenyada per Gascó ocupava una superfície de 556 metres quadrats en planta rectangular de dues altures, amb golfes, soterrani i pati posterior, coberta a doble vessant i teulada de teules morunes. La façana principal, molt senzilla, tenia a la planta baixa dos portes d’arcs rebaixats i a la superior dos balconades simètriques de forja amb obertures encerclades per motlures simples i tallaigües superior. Carreus a la cantonada i tres finestrals amb balcó a la façana lateral.
La porta de la part dreta segons l’observador donava a un vestíbul amb escales que portaven respectivament a les oficines d’alcaldia, a les dependències del Jutjat municipal, arxius i Sala de Sessions, i a les presons i cos de guàrdia. La porta de l’esquerra donava a un magatzem que durant la primera meitat del segle XIX va continuar proporcionant servei com a almodí o “botiga del blat”, posteriorment va ser el primer local del Sindicat de Regs i quan aquesta institució se va dotar de local propi, oficina de Consums i impostos municipals.
Reformes
Al 1817 varen ser projectades reformes per l'arquitecte Cristóbal Ayora per tal de condicionar el pati posterior com a magatzem municipal i aïllar la zona de presons de la proximitat amb el contigu convent de religioses dominiques, del que la separava un estret carrerò que va ser més tard utilitzat com a "corro" en les celebracions del "bou per la vila". Al 1908, amb motiu del 7é centenari del naixement de Jaume I va ser col•locada a la façana de la Casa la Vila una làpida commemorativa en acte multitudinari i la participació com a orador del catedràtic Pascual Nácher. A la primera meitat del segle XX l’Ajuntament va adquirir l’edifici amb el qual formava angle la Casa de la Vila a la plaça Major, que encara conservava uns estilitzats arcs apuntats a la seua façana, per tal d’ampliar les dependències amb serveis com el de la policia local o la creació de la Biblioteca Pública al recinte de l’antic “Círculo Legitimista”.
Desprès d’haver-se construït un nou Ajuntament sobre el solar del que va ser palau medieval de la família Montull (i més tard convent del “Corpus Christi” de les esmentades monges dominiques), la Casa de la Vila de l’època borbònica va ser enderrocada juntament amb diversos edificis particulars que completaven l’illa de cases, per un acord municipal de 25 de novembre de 1966, amb l'objectiu de crear la nova plaça Major de la ciutat, hui també estèticament transformada.
