Els bans del Sindicat de Regs
La Comunitat de Regants, creada al 1869, és possiblement una de les institucions més tradicionals de Vila-real. I també, i això sense dubte, una de les que tenen més seriositat en la paraula. El llenguatge oral d'aquesta casa fou durant molt de temps, i per sí mateix, una escriptura de valor notarial llançada al vent que reconeixien, respectaven i feien guardar escrupolosament tots els llauradors de Vila-real.
Potser tant antics com la seua vida i els seus edictes, els bans públics del Sindicat acabaren tot just el 5 de juliol del 1978 sent President del Sindicat de Regs Josep Vilanova Bort i fent els darrers edictes cantats l'agutzil i fill d'agutzil Joan Baptista Cubedo López. L'Acta de la sessió del Sindicat diu així: "... la presidència propone a la Junta... que siguiendo la iniciativa que en este mismo sentido tenía el Ayuntamiento hace ya muchos años y el propio Sindicato respecto a los bandos anunciando la entrada de agua en cada turno que se fijan en las carteleras que tiene la Corporación (Sindicat) colocadas en los cascos urbanos de la ciudad y de Alquerías, en lo sucesivo... sean anunciadas también en éstas los demás bandos que se lleven a efecto, en vez de publicarlas de viva voz el Portero- Ejecutor. El Sindicato considerando que la propuesta está en consonancia con las actuales costumbres sociales de la población, así lo acuerda por unanimidad..."
Les causes d'aquesta desaparició foren urbanes i de caràcter socioeconòmic. L'augment del trànsit, amb el soroll i els perills de seguretat vial que comporta, el viratge des del camp a la fàbrica que experimenta el cos professional i el profund canvi que coneix el "modus vivendi” de las famílies a l'incorporar-se a les distintes subrevolucions tecnològiques, afuncionalitzaren el llenguatge oral com a transmissor de missatges decisius.
Els llocs de ban, assenyalats amb un taulell que encara pot observar-se en molts carrers, òbviament no foren immòbils al llarg del temps. Els darrers coneguts, seguint el trajecte que feia I’agutzil foren:
1) Encreuament (E.) La Murà - Benedito
2) E. Major - Zumalacárregui
3) E. L'Hospital - Rei en Jaume
4) E. Exèrcit - Rei en Jaume
5) E. Pietat - Rei en Jaume
6) E. Assumpció - Sta. Llúcia
7) E. Sta. Llúcia - Penitència
8) E. Ecce-Homo - Dolors
9) E. Penitència - Puríssima
10) E. Creus Velles - Rosari
11) E. L'Ermita - St. Francesc
12) E. Aviador Franco - St. Xoxim
13) E. Dos de maig - Vázquez de Mella
14) E. Sta. Bàrbara – Aviador Franco
15) E. Josep Nebot - Vázquez de Mella
16) E. Camí Real – Aviador Franco
17) Plaça de Sant Pasqual
18) E. P. Espuig - Verge de Gràcia
19) E. Colom - Sant Roc
20) Plaça de la Vila.
Com s’hi pot observar sobre un plànol, un perímetre que inclou la vila emmurallada del segle XIII, els ravals del s. XIV i el creixement fins a 1846. En altres paraules, una figura trapezoide delimitada per La Murà, I'Hospital, el primer desviament de la carretera nacional i el Camí Real. Tot això amb l'única excepció de l'eixida que s'allargassa per la carretera d'Onda ultrapassant la tradicional frontera de la carretera. El que ens indicaria, com a mínim, on vivien majoritàriament els llauradors que tenien terra a l'horta, quins eren els encreuaments més transitats i fins on arribaven els límits del "poble" i començaven els de la "ciutat".
La formula bàsica del ban, precedit d'un toc de cornetí, amb les notes i el ritme musical adients, era la següent:
"D'ordre del Sr. President del Sindicat es fa saber que (demà) a les (huit del matí) (entra l'aigua) a (Les Solades)".
El continent del ban era quasi bé sempre el mateix canviant lògicament el contingut en dies, hores, partides (Les Solades, Carinyena, Cap de Terme), modalitats de reg (entra l'aigua, passa l'aigua, que reguen arreu en fila, que reguen vinyes i olivars...), convocatòria de Juntes, d'eleccions, de pagaments, de sequiatge, etc... Una modalitat interessant era quan havia augment d'aigua deguda a pluges importants riu amunt que feien vessar l'assut de Borriana. Aleshores davant l'abundància de cabal, i una volta l'assut de Vila-real obria les portes, venia la modalitat anomenada "arreplegar" que consistia en passar l'aigua de partida a partida regant alhora. Això anava acompanyat deIs repics oportuns del campanar per a que els llauradors que eren al camp s'assabentaren del fet.
Normalment els bans es feien de bon matí (pel voltant de les sis del matí) si l'aigua havia de disposar-se després del migdia, o per la vespradeta (al voltant de les vuit) si s'havia demanat l'aigua abans del migdia del dia següent.
Des del 1978 ençà, i un poc abans de manera experimental en alguns casos, es col•locaren, a imitació de les disposades des de Ca la Vila, unes impersonals pissarres que anunciaven, ara en castellà, les ordres oportunes. Amb avantatges i inconvenients, les pissarres, molt menys llegides que abans escoltats els bans, són en número de tretze i apareixen en molts llocs de ban tradicional a més de E. Plaça del Llaurador - L'Ermita, E. Sta. Catalina - Vázquez de Mella, Casa del Sindicat de Regs, antigues Cavallerisses del Camí Real a la plaça de Sant Pasqual, PI. Verge de Gracia, i Sindicat Agrícola (Casino i Magatzem).
Font: Emili Obiol Menero. “Oficis d’adès: l’agutzil”. (“Cadafal”, setembre 1995)
