Saló de la Comunitat de Regants
El 16 de novembre de 1913 la Junta de la Comunitat de Regants va decidir la millora ornamental del Saló de Juntes del seu edifici social acordant a tal efecte la contractació del pintor decorador Juan Bosch i Pons, natural d’Alcalà de Xivert i que tenia oberta una acadèmia de dibuix i pintura a Vila-real des de finals del segle anterior. Escenògraf, cartellista, autor també de les decoracions del Casino Antic, del Gran Casino i diverses cases i alqueries senyorials, Bosch va ser així mateix escriptor i músic aficionat, i durant la seua estada a Vila-real va participar molt activament en la vida cultural de la ciutat on va tenir entre altres grans amics la confiança personal de l’escultor Ortells, que va apadrinar el seu fill Fernando, el futur gran pintor i dissenyador.
Juan Bosch va iniciar al mes de març de 1914 el seu projecte decoratiu, un treball al que va dedicar els tres mesos següents, pintant al temple una superfície total de 653 metres quadrats, i pel que va rebre segons el pressupost contractual 2079,50 pessetes. A la capçalera del saló, sobre l’estrada presidencial i sota tres grans vitralls que donen colorida llum a l'espai interior, Bosch va situar un ornat medalló amb el retrat de Jaume I, com a fundador de la vila i promotor de la seua sèquia Major, flanquejat per dues figures en grisalla: el deu romà de les aigües, Neptú, a la seua esquerra, i a l’altre costat la deessa marina Tetis, tot i que en el projecte inicial, la figura prevista era la de Flora, protectora de la vegetació.
A la paret frontal, als costats de la porta d’entrada, altres figures semblants representant Ceres, deessa de l’agricultura, i l’heroi Hèrcules com a símbol del treball dels llauradors vila-realencs en el cultiu dels camps i la recerca de l'aigua de rec. Sobre la mateixa porta d’accés al Saló va ubicar una delicada escena d’arrels modernistes representant una barca tirada per cignes que transporta quatre nimfes sobre les aigües d’una llacuna i unes figures simbòliques de la collita dels fruits.
Per als murs laterals Bosch va dissenyar quatre grans tapissos, dos a cada costat, amb la representació dels paisatges de diverses fonts del riu Millars (Más Royo, Escaleruela i Babor), i de l’assut de Vila-real i, als espais intermedis d’aquests, dos marcs ovalats amb relleus fruitals sostinguts per sengles atlants nus pintats a la grisalla, amb els retrats del monarca Pere II de València que va confirmar i augmentar amb privilegis l'ús de les aigües de reg, Almassora, Borriana i Vila-real, i el príncep Pedro de Ribagorça, redactor de la justa sentència arbitral, encara respectada als temps actuals. Separant les pintures hi ha igualment un conjunt de columnes àtiques i, sobre tot aixó, un fris ornat amb elements de la fauna i de la flora del país, complementat amb quatre medallons de grisalla i fons blau, simulant ceràmica, amb bustos femenins com al·legories de les quatre estacions.
Amb el marc d'una ampla escòcia decorada amb grutescos, tot el sostre rectangular, circumdat per una sanefa amb curvatures centrals i medallons amb sengles amorets, bordejada per detalls ornamentals d’estil pompeià, és una representació del firmament, amb dotze imatges combinades entre elles figurant les dotze constel·lacions que conformen l’anomenat Zodiac, entre núvols i portats per un conjunt de diverses nimfes i amorets, entre els que destaca en posició central la nimfa Europa, sobre la representació de Taure.
Documentació: Llibres d'Actes de la Comunitat de Regants (1913-1914)
