La seu social de la Comunitat de Regants
Per raons del seu creixement, la Comunitat de Regants adquireix el dia 12 de març de 1885 a D. José Jordá Llop un solar de la seua propietat de 34 X 9,50 metres, a l’albereda de la Murà, per un preu de 2.067 pessetes. Després d’usar-lo un parell d’anys com a magatzem, dotat d’una mínima estructura, al juliol de 1887 s’acorda contractar al prestigiós arquitecte provincial D. Manuel Montesinos el disseny d’un edifici destinat a donar cabuda a les Juntes i reunions dels regants i servir com a seu administrativa de l’entitat. Les obres varen acabar a la primavera de 1888, iniciant-se d’immediat el paulatí trasllat de l’activitat a la seu pròpia. L’espaiós Saló que constitueix la zona principal serà magníficament decorat pel pintor Joan Bosch per encàrrec del Sindicat el 16 de novembre de 1913.
En este Saló, al qual s'accedeix des del carrer mitjançant un xicotet vestíbul, té 23,20 metres de llarg per 8,80 d'ample, i a més de les preceptives assemblees generals i les sessions del Sindicat, han tingut en ell esdeveniments importants de la vida social, com ara l’únic concert de guitarra donat pel mestre Francisco Tárrega a la seua ciutat natal, el 26 de maig de 1906, però també altres de significació econòmica com la conferència donada pel Dr. Manuel Lassala al juliol de 1908 sobre les primeres experiències del cooperativisme agrari, l’acte de presentació publica del Sindicat Agrícola Católico al juliol de 1919, o la més recent visita de la Ministra d’Agricultura Elena Espinosa al febrer de 2005, relacionada amb la introducció del reg per degoteig al nostre terme.
Igualment ha servit per a actes culturals de relleu com els primers Jocs Florals al maig de 1922 en els que va resultar guanyadora i estrenada la composició de José Goterris “Marxa de la ciutat”, hui símbol oficial del municipi, o el primer gran concert públic de l’Agrupació Coral Els XIII” al març de 1929. Igualment ha servit com a marc de banquets d’homenatge, entre els que destaquen el fet en honor de l’escultor Ortells al setembre de 1927 després que li fora concedit el primer Premi Nacional d’Escultura, o el del mestre Federico Sánchez al maig de 1935 amb intervenció de l’orquestra “Los seis y Jazz”.
Amb la construcció de la seu pròpia de la Comunitat les noves oficines se situen a les dues sales annexes al vestíbul d’accés al Saló de Juntes. Al 1927 se realitzen importants reformes en la part posterior de l’edifici i tant la Secretaria com els departaments de dipositaria, cobraments i arxius se situen al fons del Saló, amb l’adquisició de nou mobiliari, així com la taula i les butaques per a l’estrada dels Síndics. Mentre que les sales davanteres passen a ser vivenda familiar de l’agutzil.
Al 1979 comencen noves obres, obrint porta al nou carrer del mestre Goterris, i durant quasi dos anys les oficines s’installen provisionalment dins del Saló de la Comunitat amb una obra dissenyada pel propi Secretari del Sindicat i efectuada pel zelador Pascual Vilanova en la seua totalitat. Així van estar fins que al 1980 s’inauguren les noves oficines que contaren de mostrador d’atenció, despatx del secretari, administració i arxiu a la planta baixa, Sala de reunions i arxiu a la primera planta i vivenda del porter-agutzil a la planta superior.
Al juny de 2008 tornen a ubicar-se les oficines dins del Saló amb un muntatge provisional de panells mòbils i prestatgeries, en unes obres realitzades al complet pel personal de la Comunitat: instal·lacions elèctriques, dependències separades, emmoquetat del piso, etc. Finalment, el 20 de febrer de 2010 es produeix la inauguració de les noves oficines de caràcter molt funcional i disseny contemporani, amb àmplies sales, serveis i despatxos, incloent cambra de protecció de l’important arxiu documental de l’entitat.