Les dades de la festa en honor de Sant Pasqual
El dia 13 d'abril de 1730, el Consell de la Vila va prendre l’acord de que el disset de maig, dia de Sant Pasqual, fora festa de precepte a la localitat i que cap veí puguera per aquest motiu treballar durat la jornada. Era escrivà municipal Evaristo Ferrando i formaven el Consell sota la presidència de l'alcalde ordinari Domingo Font i Ursinos, el ciutadà procurador general Andrés Mundina, i els regidors Josep Andrià, Vicente Andreu i Josep Sebastià. D’aquesta manera donaren suport oficial i d'obligat compliment a la celebració religiosa que cada any realitzava la comunitat de frares alcantarins del Convent de Nostra Senyora del Rosari, a la que de manera espontània el veïnat havia anat afegint la seua aportació festiva i en la qual el municipi ja s'havia anat implicant econòmicament des d'anys anteriors.
Un altre acord de 1722 ja assenyalava la decisió dels regidors de fer venir la música de la vila de Castelló per no haver en aquesta, com així mateix córrer per compte de la vila els focs i cera, i tots els altres concernents a aquesta festa, com és costum per tenir el seu gloriós cos en aquesta vila. Un segon acord va determinar que, a més de les dues tavernes existents a la vila (una cap al portal de Castelló i una altra cap al de València) es concedís autorització per a una tercera al propi raval de Castelló, i es pot pensar que a propòsit de l'auge de la festa a finals del mateix any es decideix que la fira anual concedida per Jaume I en la carta fundacional de la població, es traslladés per acompanyar els festejos en honor de Sant Pasqual, després d'haver suprimit de manera definitiva, anul·lant les concessions que en el seu entorn hi havia, la que se celebrava a finals de novembre coneguda com "de Santa Caterina".
Celebracions inicials
Però l'impuls d'aquestes celebracions en 1730, fruit també de la reactivació econòmica que Vila-real estava vivint a conseqüència de les noves polítiques de la dinastia borbònica, no vol dir que foren els primers fastos que la vila dedicava al Sant. Ja en 1640, i amb data de primer de setembre, els vila-realencs havien començat huit jornades festives amb motiu del trasllat de les restes del sant. El cos d'aquest havia estat col·locat en un primer moment sota l'altar dedicat a la Immaculada Concepció al temple conventual, i d'ací van ser portats amb gran solemnitat a una urna en la nova capella que la devoció popular havia impulsat per a la seua veneració.
Mig segle després, el 28 de setembre de 1691, se celebra per primera vegada una festa local en honor de Sant Pasqual amb motiu de la seua recent canonització, en la qual, a més del cerimonial eucarístic i una processó vespertina en què es passeja pels carrers de la vila el cos del Sant, es continuen tres dies de celebracions populars, incloent música i danses, curses de braus, a la plaça de fusta que es construeix a la plaça oberta davant del convent del Roser, i també carreres de cavalls.
L'any següent, el Consell planteja el pas al primer dia del mes d'agost de tot el previst per al 17 de maig, a causa d'estar en aquest temps ocupats els treballadors agrícoles en la recol·lecció dels cucs de seda en les diverses plantacions de moreres que el municipi havia disposat a l'exterior de les muralles de la vila. La festa es trasllada finalment al dia 8 de setembre. Cal apuntar que, en aquells moments, la població no havia fet encara el vot de celebració de la festa en honor de la Mare de Déu de Gràcia en aquestes dates aproximades, una promesa devota que després arrelarà arribant fins als nostres dies.
Però un parell de concòrdies entre els responsables municipals i els religiosos alcantarins tornaran al gener de 1721 la festa de Sant Pasqual als dies 17, 18 i 19 de maig, i una altra que es pacta el 7 de desembre de 1729, la col·loca una altra vegada en el primer diumenge de setembre i els dos dies següents. Tot això de nou a causa de les necessitats derivades de les tasques de la sega i la morera que impedien als veïns l'atenció als amics visitants que acollien durant les festes. En ambdues concòrdies es distribueix a més la tasca de les cerimònies entre la comunitat de frares i el clergat parroquial, i es fan constar les aportacions econòmiques a què s'obliga el Consell municipal.
Nous canvis de data
Malgrat l'aparent fixació de la festa en 1730, una nova concòrdia entre el Consell i la comunitat religiosa el 27 setembre 1732 permet que els treballs de la verema i de la recol·lecció dels cultius de bajoques recentment implantats puguen fer-se al maig, de manera que la festa passa al mes de juliol, al diumenge posterior a la festa de Sant Jaume apòstol, que era en aquells dies el patró de la vila. Encara que un Reial Decret de 23 octubre 1771 anul·la totes les expressades concòrdies municipals, aquesta antiga festa de Sant Pasqual perdurarà fins a l'any 1943, al marge dels successius trasllats posteriors de la celebració oficial, i pren un especial relleu l’any 1791 quan té lloc el primer centenari de la canonització del Sant.
L'any 1854 les celebracions van tornar a celebrar-se a principis d'agost però, amb la comprensible justificació dels rigorosos calors de l'època, en 1876 es decideix el retorn als dies 17, 18 i 19 de maig. Per aquests moments, la taronja estava ja pràcticament convertida en la producció agrària més important de Vila-real, ocupant el 60 per cent dels terrenys cultivables en el seu terme municipal, per la qual cosa les dates primaverals eren propícies al descans festiu de la població. No obstant això, en l'entorn comarcal l'economia agrícola continuava mantenint el cicle de cultius tradicionals, de manera que eren les collites estiuenques les que milloraven la situació dels veïns. Per això, Vila-real acorda novament el pas de la festa pasqualina a les dates entre el 27 de juliol i el 4 d'agost, per tal d'afavorir l'afluència de visitants cap a la fira anual, alhora que practicaven la visita piadosa al sepulcre del Sant, amb els consegüents efectes, tant espirituals com pràctics, pels seus donatius i ofrenes devotes.
De nou unes celebracions commemoratives, en aquest cas del segon centenari de la canonització, suposaran una fita d'especial esplendor a l'agost de 1891, ratificat poc temps després per les jornades del pelegrinatge nacional a Vila-real, una vegada que Sant Pasqual havia estat declarat patró de les Associacions i dels Congressos Eucarístics per Lleó XIII en 1897. La magna concentració de fidels havia estat programada per a l'any 1898, però l'esclat de la guerra a Cuba va motivar el seu ajornament fins a l'any següent, en què va tenir lloc amb una gran varietat de solemnes actes litúrgics, completats amb festejos populars i actes d'alt contingut cultural.
El 12 d'abril de 1901, l'Ajuntament determina la potenciació anual de la festa local en honor del Sant fixant-la de manera permanent en els dies compresos entre el 12 i el 19 de maig. La proximitat del tercer centenari de la beatificació de Sant Pasqual va mobilitzar una vegada més a la ciutat en 1917, per a uns esplèndids festejos jubilars que van haver de ser a la fi suspesos per l'esclat de la I Guerra Mundial però dels que van quedar com a testimoni l'himne Venid adoradores encara entonat amb freqüència, i especialment la declaració pel Papa Benet XV de Sant Pasqual com a patró i celestial protector de Vila-real.
Fins als nostres dies, inclús amb els daltabaixos que les circumstàncies històriques van poder provocar, la festa de maig a Vila-real, sempre acompanyada ja de la històrica fira d'origen medieval, no ha fet sinó ampliar-se, amb la incorporació de nous ritus com l'encesa d'una foguera davant del temple en la vigília del dia 17, la recuperació de les antigues danses processionals de pastors o l'ofrena de flors per tots els estaments de la població. O fins i tot altres de caràcter encara més profà, com el nomenament d'una Reina de les Festes i la seua femenina Cort d'Honor que té lloc des de 1947, i com és ben patent, l'increment de festejos taurins de carrer, les activitats gastronòmiques de variat signe, les penyes o bullicioses agrupacions festives, les pràctiques esportives i tantes altres que, tot i que manifestament llunyanes de l'esperit franciscà del sant personatge que les motiva, complementen cada any amb sonor colorit el memorial de la seua celebració litúrgica.
