La foia dels Àngels
La denominació “foia dels Àngels” per a tota aquesta zona està documentada a l’Arxiu Històric Municipal, des de començaments del segle XVI, als Padrons de pagament de l’impost de la “peita” (1527-1529), motivada per la lleugera depressió existent a la pedrera del llit del riu, més o menys a la meitat de la distància entre l’antic pont medieval de Santa Quitèria i l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia.
En aquesta època, la “foia” estava creuada precisament per l’anomenat “camí de les ermites” que, des del portal de Castelló a les murades de la vila, arribava fins al turò on s’aixecava la primitiva capella que pels mateixos anys va començar a ser lloc de culte per a la imatge de la Mare de Déu, portada allí molt possiblement per algun dels penitents solitaris que hi ha haver ocasionalment a les coves del riu. A aquest indret, a prop de l’assut de la sèquia Major, hi havia també un dels bovalars de la vila. El traçat del camí “de les ermites”, abans d’arribar a la “foia dels Àngels” coincidia amb el que ara és conegut com “camí del molí de Bisbal”, pel nom del propietari que el va bastir al fons de la mateixa foia.
Fins a finals del segle XIX, la “foia dels Àngels” va ser, com la major part de la partida del Madrigal, un espai de terres ermes, amb dispersos cultius de vinyets i garroferals, dels quals es coneixen com a propietaris alguns dels grans terratinents locals, com per exemple Josep Andrià (esmentat al Padró de Riquesa de 1675) o José Polo de Bernabé (consta com a tal al 1881).
Amb l’excavació de pous de reg als inicis del segle XX, la zona va anar poblant-se de xicotets massos i habitatges estiuencs, fins que a la dècada dels seixanta es va iniciar a la foia una completa i moderna urbanització residencial que va prendre com a eix principal l’antic camí, i que comercialment va rebre la denominació de “Ciudad Jardín Los Àngeles”, rememorant d’alguna manera el nom històric d’aquesta partida.
Font: Jacinto Heredia Robres "Els noms de lloc al terme de Vila-real" (2009).
