Carrer de Bayarri

• Carrer entre el de la Mare de Déu de Gràcia i el raval de Sant Pasqual.

• El nom va ser adoptat per Acord Plenari Municipal del 12 de febrer de 1883.

• Anteriorment havia rebut els noms: Enseñanza (1843), Almassara de Cantavella (1869), i al 1929 es va proposar la denominació de "Virgen de Gracia", per la capella que en ell existeix i que no va prosperar. Tot i això, a causa d'aquesta capella i per l'amplària del carrer deguda a una remodelació urbana als anys cinquanta, popularment se'l coneix com "placeta de la Mare de Déu de Gràcia".

• El nom d'"Enseñanza" amb el que es va conèixer a la primera meitat del segle XIX va ser degut a que l’any 1803 el Consell Municipal va projectar la construcció d’un edifici per a ús escolar al pati existent en aquest punt del raval de sant Pasqual, entre la murada i el forn propietat del marqués de Santiago (que al segle XX, abans de tancar-se, era de la família Riché). Iniciades les obres al 1805, l’inici de la guerra contra Napoleó va paralitzar la construcció, que ja no va tenir continuïtat.

• A la segona meitat del XIX i encara a començaments del segle XX era un carrer estret, on s’ubicava un molí olier. Al llibre d’actes de 1857 (AMV 120, fol. 107 vº.), consta la petició per enderrocar dos bancs d’obra, un dels quals està al carrer “de la Virgen de Gracia junto a los lagares de José Cantavella”, per la qual cosa i fins a la sua definitiva retolació va ser conegut com carrer "de l'almassara de Cantavella".

• El nom oficial que porta a l'actualitat correspon a l’advocat don Pedro Bayarri, natural de Benicarló tot i que, emparentat amb la família local dels Benedito, va exercir durant algun temps a Vila-real i, a les guerres carlines, va ser perseguit i exiliat de la població pel brigadier Lloréns y Bayer, cabdill absolutista. Com a Diputat per Castelló a les Corts Constituents de 1854, va ser Secretari del Congrés. Ministre de Marina al 1856 i Ministre del Tribunal Suprem de Guerra al 1857, amb els governs del general O’Donnell. Al 1859 va procurar una subvenció per a pavimentar en marbre l’església Major, que li va merèixer aquest reconeixement municipal.

• En el carrer es troben la capella de la Mare de Déu de Gràcia i el monument al guitarrista Francisco Tárrega, obra de l'escultor José Ortells.

Enllaços externs

• Localització en el plànol de Vila-real