Castell Doménech, Vicente
Pintor (1871-1934)
Catalogat dins del moviment costumista del segle XIX, i posteriorment un dels més influents en la pintura castellonenca, Vicente Castell va néixer a Castelló de la Plana, el 5 de maig de 1871. Els seus pares Vicente Castell Martín i Teresa Domènech Peña, agricultors i dedicats al treball del cànem, vivien a la plaça Clavé al costat del barri del Raval.
Va rebre la seua primera educació a l'Escola del Real. Descobertes les seues condicions d'artista innat per Francisco Avinent es mou més tard al taller del pintor decorador Francisco Calduch i després per l’estudi del costumista-historicista Eduardo Laforet. En la seua acadèmia Castell es va relacionar amb Ramiro de Leza, Francisco Pérez Olmos, que decora al fresc el Teatre Principal de Castelló i Bernardo Mundina Milallave . Va ser Pérez Olmos qui l’ajuda a matricular-se a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on va estar els cursos 1891-1893 estudiant i treballant per a la seua subsistència. A València va descobrir la llum de les obres de Sorolla i la pintura poètica de Pinazo.
Alguns dels seus treballs acadèmics, fets del natural arribaren a mans del president de la Diputació de Castelló, Victorino Fabra Gil, qui amb l’aprovació d'altres diputats com Ruiz Vila li atorga beques anuals. Va ser també el seu mecenes el propietari de l’hotel “España” a la Porta del Sol castellonenca, Gaspar Cazador. Becat de nou, assisteix a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona el 1898. I el 1899 es matricula a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid. Allí va conèixer el Museu del Prado i els grans mestres. Viatja a Roma i París. Mentres tant conrea la seua faceta de retratista de personalitats, entre les quals va representar dos distingits vila-realencs: el guitarrista Francisco Tárrega i el jutge i escriptor Carlos Sarthou, ambdues pintures conservades al Museu de la Ciutat a la "Casa de Polo".
Casat el 21 d’octubre de 1901 a la basílica de Lledó amb Dolors Soliva Calduch, amb la que va tenir tres fills, s’estableix a l’avinguda del Rei en Jaume i obri acadèmia al carrer de Sant Vicent i després al de Cervantes. A banda de pintura, els alumnes també rebien lliçons de dibuix, escultura o decoració, una activitat que Castell no va abandonar des de la seua adolescència, tant per amor com per necessitat laboral. Els seus deixebles més destacats foren Joan Baptista Porcar Ripollés, Rafael Sanchis Yago, Juan Adsuara Ramos i el vila-realenc Francisco Gimeno Barón. Però també altres figures de la cultura provincial, com ara Bernat Artola, Godofredo Buenosaires, Tomás Colón, Matilde Segarra, Elisa Balaguer, Ramon Paús, o Rafael Guallart.
Fins a la seua mort, Vicent Castell va continuar fent encàrrecs per a la burgesia agrària local i delitant-se amb composicions costumistes de la vida quotidiana. Però va rebre alguns treballs fora de l'habitual, com ara les al•legories de les ciències per a l'Institut de Batxillerat de Castelló o la decoració de l'església Arxiprestal de Sant Jaume (1908-1909), i la Capella del Crist de l'Hospital (1895) de Vila-real, entre molts altres.
El 1923 s'incorpora a la vida política com a regidor de l'Ajuntament de Castelló, sent alcalde Francisco Ruiz Cazador. El 1928 és nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló, de la que havia estat membre fundador. Va morir a causa d’una afecció cardíaca el 18 de gener de 1934.
Documentació: Gascó Sidro, Antonio J. "El pintor Castell" (1871-1934). Castelló de Plana (1987)
