Font d'Ursins i Vives, Vicent
Sacerdot (1682-1771)
 Església de Sant Jaume |
Es va doctorar en Sacra Teologia per la Universitat de València, i va exercir prompte les seues tasques pastorals a la parròquia de Sant Jaume de Vila-real, on s'incorporaria com a beneficiat de les rendes de l’altar Major. El Consell de la vila el va designar com administrador de l’Hospital municipal i, entre altres mesures de reforma, va decidir l’enderrocament de l’antiga capella medieval que aquest tenia, dedicada a sant Miquel i santa Llúcia, per tal de bastir una nova, amb major capacitat i seguint l’estil barroc predominant, l'absis i altar principal de la qual dedicaria a la veneració del Crist Crucificat. Les obres, realitzades amb la recaptació d’almoines i donatius, es van perllongar entre 1717 i 1732, i varen ser culminades amb unes solemnes celebracions, que iniciaren la devoció al Sant Crist en tota la contornada.
Acabat aquest projecte, el doctor Font va secundar la iniciativa del Vicari Perpetu de la parròquia, el doctor Francesc Thomeu de substituir el temple gòtic de sant Jaume, que havia quedat xicotet davant el notable creixement demogràfic de Vila-real durant aquells anys, erigint una església de nova planta sobre el solar de l’antiga fira, traslladada pel govern municipal a les proximitats del convent de sant Pasqual. Mossèn Vicent Font va formar part de la Junta de Fàbrica i, com a representant del clergat local, un dels encarregats de col•locar simbòlicament la primera pedra de la gran construcció el dia 8 de desembre de 1752. El van acompanyar en aquest acte el regidor degà de la vila Josep Nostrort, el prohom Bartolomé Mundina i el llaurador Josep Aragón. Mort el doctor Thomeu al 1766, la responsabilitat de controlar i administrar les despeses de les obres del monumental edifici va recaure en el doctor Vicent Font, fins que va ser culminat i solemnement beneït el dia 30 de juliol de 1779.
Vicent Font va ser també l’autor de l’ofici i missa propis de la Mare de Déu de Gràcia, escrits en el llatí litúrgic del moment, que es resaven en la festa que la vila havia començat a dedicar-li a partir del Vot municipal de 1757, i aprovats per decret donat a Roma el 16 de desembre de 1766. Mort a edat avançada, el dia 15 de setembre de 1771, durant molts anys va ser membre degà del clergat parroquial que, sense contar els religiosos dels convents de la vila, va arribar a tenir vint-i-sis sacerdots. Marmessor del seu testament i hereu com a prevere dels beneficis i rendes de que va disposar, així com successor en l’administració de l’Hospital, va ser el seu nebot José Llorens Font.
El Doctor en Teologia Vicent Font té dedicat un carrer al centre de la ciutat, entre la plaça de Colom i el carrer de santa Anna.
