Basílica Menor de Sant Pasqual Baylón
El 13 d’agost de 1936, un incendi provocat per un grup de milicians anarquistes arribats a la ciutat, va produir la destrucció de l’antic convent del Roser on va viure sant Pasqual i se conservava el seu sepulcre, fent desaparèixer l’església, la Reial Capella i el cambril on estava el seu cos incorrupte. La Junta provincial de recuperació del patrimoni, constituïda pel Govern Republicà només va poder salvar l’escultura de sant Pere d'Alcàntera, obra d’Ignacio Vergara, i algun altre puntual testimoni. Per la seua part, alguns veïns van arreplegar restes del cos del Sant.
La simbòlica primera pedra que marcava la voluntat de recuperar aquella joia espiritual i artística llegada pels segles va ser col·locada el 17 de maig de 1942 pel bisbe de Tortosa D. Manuel Moll i Salord. Les obres se van iniciar sobre els plànols dissenyats per l’arquitecte diocesà Vicente Traver Tomàs, traçats segons els gusts i la ideologia del moment en un estil barroc monumental. Els treballs avançaren molt lentament, amb llargs períodes de paralització per les dificultats econòmiques i altres motius de dissensions entre els promotors.
Al 1949 tornen a mamprendre’s les obres, seguint un nou projecte dels arquitectes valencians Manuel Romaní i José Antonio Pastor, en estil neoclàssic-colonial, amb planta de creu llatina, dos torres i tres cúpules. Els responsables de l’obra serien a partir d’este moment els religiosos de la província franciscana de Catalunya. Després d’un nou aplaçament, les obres del “Temple Votiu Eucarístic Internacional” que anaren alçant-se amb esforç i els donatius anònims dels fidels, reben un nou impuls al 1968 en fer-se càrrec de les obres els arquitectes José Maria Fargas i Vicente Vives.
El procés de construcció, successivament reformat i adaptat a les possibilitats de cada moment, se tanca per decisió de l’Orde Franciscana renunciant al desenvolupament de la nau principal i les torres de les campanes i habilitant per al culte la part ja edificada, i conclou al 16 de maig de 1971 amb la benedicció de l’auster temple per part del Provincial per a la seua obertura al culte, i la seua consagració en febrer de 1974 dins dels actes del VIIè Centenari de la fundació de Vila-real. La imatge de Sant Pasqual i la de la Immaculada Concepció que l’ornamenten son obre de l'imatger jesuïta Pedro Gil.
La imminència dels centenaris de la mort (1991) i de la canonització de sant Pasqual (1992) va significar un nou motor en el desenvolupament de les obres de reconstrucció, procedint-se a completar la façana principal i erigir els dos grans campanars, dignificar el presbiteri de l’església amb la ubicació de la gran custòdia constituïda pel conjunt escultòric de Josep Ortells que hi havia a la cel·la del Sant, i recuperar estèticament el recinte de la Reial Capella que acull el venerat sepulcre de l’humil franciscà, sota la coordinació de l’arquitecta Conxa Candau i l’artista Vicente Lloréns Poy que serà l’autor del sepulcre llaurat en plata per acollir les relíquies de sant Pasqual així com del monumental retaule major i dels plafons al·lusius a episodis de la vida del Sant.
L’Ajuntament de Vila-real escomet la transformació de l’antic claustre alcantarí, en imminent perill de ruïna i l’habilitació de la Sala del “pouet del sant” a la part inferior de la Reial Capella, on exposar l’encara ric i valuós patrimoni del Convent. Altres zones del monestir, com la sala “De profundis” o el primitiu refectori experimenten també obres de reforma i consolidació. Totes elles van ser inaugurades el 10 de maig de 1992, set dies abans de complir se el quart centenari de la mort de sant Pasqual.
Amb la supervisió de l’arquitecte provincial, José V. Ferrer Casaña, el 1996 s’inicia la construcció de les dues torres campanar que se donen per concloses juntament amb la nova façana principal al novembre de 1997 i en les que, a l’any següent queden instal•lats el joc de campanes i el carilló que celebrarà un concert inaugural el 17 de maig de 1998.
El Santuari Eucarístic Internacional de sant Pasqual Baylón va ser honorat per SS. el Papa Joan Pau II amb la dignitat de Basílica Menor el 25 de març de 1996, amb els drets i obligacions eclesiàstiques que l’honor comporta.
Documentació:
- Josep Miquel Francés Camús: "Convento de San Pascual, patrimonio artístico", Diputació de Castelló, 1992
- Jacinto Heredia Robres: "Basílica de San Pascual", Ateneu XXI, 2004.
