Sant Pere d'Alcàntera
Es tracta d’una peça de 195 centímetres d’alçada, tallada en fusta i parcialment policromada que representa d’una manera molt efectista l’exaltació ascètica del religiós fundador davant d’una senzilla creu feta amb dos troncs sense desbastar, amb un crani als seus peus. El rostre del religiós presenta les característiques faccions eixutes que assenyalen la vida conventual de penitència i oració, ampla calba i pell tibant sobre l’estructura ossosa del rostre, el frare flexiona el cos en lleuger escorç, semi agenollat sobre un penyal abrupte, i alça els dos braços al cel amb crispada tensió mentre dirigeix la mirada de manera obsessiva cap a la creu.
La fugura mostra exclusivament el cap, les mans amb els inicis dels avantbraços i l’extrem davanter d’un dels peus descalços, mentre que la resta del cos està cobert per l’hàbit de l’orde, amb caputxa i cordó franciscà a la cintura, que cau en plecs rígids que suggereixen la tela basta amb que està confegit a base d’un suau relleu i amb detalls apedaçats en alguns punts, subratllant la pobresa material dels frares alcantarins. La posició del sant i la distribució dels elements venen condicionades per la capacitat espaial del nínxol on la imatge estava exposada a la veneració dels fidels.
La iconografia representada és l’habitual en la imatgeria religiosa del moment que continua de manera naturalista els canons estètics de la tradició barroca tridentina, i evoca en alguns aspectes la talla del Sant Pere d’Alcàntera, realitzada pocs anys abans pel cosí germà de l’escultor, l’artista Francisco Vergara Bartual conegut com “el Romà” (1713-1761) i que es troba a un dels nínxols columnaris de la nau central de la basílica de Sant Pere al Vaticà. Se diferencien, però, en que en aquesta el sant adopta una actitud més contemplativa i menys procliu a l’èxtasi que en la d’Ignacio Vergara a Vila-real, abraçant la creu en la mà dreta i tenint als peus, a més dels símbols de la vida ascètica un àngel macip que subjecta la creu al temps que actua d’enllaç amb els espectadors.
L’encàrrec de l’escultura, així com de l’ornamentació pictòrica de la seua capella va estar deguda al pare Juan de Molina, gran amic dels germans Vergara, i que al final de la seua vida se va reirar al Convent del Roser de Vila-real on va morir. La imatge de Sant Pere d’Alcàntera, juntament amb alguns fragments de les columnes que la emmarcaven en el retaule de la capella varen ser de les poques peces artístiques que van poder ser rescatades de l’incendi de l’església i del convent del Roser perpetrat per una brigada anarquista a l’agost de 1936. En l’actualitat, la magnífica talla d’Ignacio Vergara està exposada en un recinte especial al vestíbul de la nova Basílica de sant Pasqual.
