Vergara Gimeno, Ignacio

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Escultor (1715 - 1776)

Ignacio Vergara Gimeno.jpg
Nascut a València el 16 de febrer de 1715, és considerat com un dels millors escultors valencians del segle XVIII. Va ser deixeble del seu pare Francisco Vergara (1681-1753) anomenat el Major, escultor i arquitecte casat amb Agustina Ximeno, i d’Evaristo Muñoz, influint també en la seua formació artística l’alemany Konrad Rudolf.

Juntament amb el seu germà José, va intervenir en la creació a València de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, origen de la Reial Acadèmia de Sant Carles i Escola de les Nobles Arts; va comptar amb els títols acadèmics de director general d'aquesta acadèmia i amb el d'acadèmic de mèrit de la de San Fernando de Madrid.

La seua obra mestra correspon a la portada del palau del marquès de Dos Aigües de València, realitzada en 1744, seguint el disseny traçat per Hipòlit Rovira, en estil rococó, el marbre pertany a les pedreres de Niñerola de Picassent. La iconografia d'aquest conjunt escultòric evoca la memòria de Pietro Cortona, elaborada amb elements entrellaçats de la naturalesa i figures humanes de robusta contextura.

Va esculpir per a la portada barroca de la catedral de València un grup d'àngels venerant el nom de Maria. El seu aire encara rococó s'aprecia en les formes de les escultures que s'alcen a la façana de l'església de les Escoles Pies, dedicades a Sant Joaquim, Sant Josep i el Nen i Santa Anna i la Verge. A més va fer també les escultures a l'interior del temple representant els quatre evangelistes sobre la rematada de l'altar major. Destaca el seu particular academicisme en la realització de l'escultura de Sant Antoni Abat de la portada de l'església de Sant Martí, realitzada entre 1750-1751 i en la de Sant Bru a la capella de la Universitat.

Altres produccions llaurades en fusta són la Mare de Déu de Portaceli a la catedral de València, i les imatges de Sant Jeroni i Sant Francesc adorant al Crucifix. A Vila- real deixa el Sant Pere d'Alcàntera en el convent de Sant Pasqual, la capella del qual va ser decorada amb pintures pel seu germà Josep Vergara, per encàrrec del pare Pedro Juan de Molina, ministre general dels franciscans amb el que els Vergara tenien una gran amistat.

Consideració a part mereix una de les seues escultures més classicistes, corresponent a la segona meitat del segle XVIII representant l’al•legoria de Carles III acompanyat de la Justícia i la Prudència que culmina l'actual Palau de Justícia a València. Va morir el 13 d’abril de 1776.