Doñate Sebastiá, José María

Historiador i artista plàstic (1921-1996).

De formació autodidacta i funcionari de l'administració local, des del seu lloc de treball com a arxiver municipal va realitzar una importantíssima tasca de recuperació i catalogació del malbaratat fons documental de la ciutat als anys de la posguerra, fruit de la qual va ser la el.laboració, juntament amb l'historiador José Camarena Mahiques, d'un exhaustiu "Catálogo del Archivo Municipal de Vila-real", editat per l'Ajuntament a l'any 1986. José Maria Doñate va ser també l'impulsor i gestor de la Biblioteca Pública Municipal que, des de finals dels anys cinquanta, va representar un enclau fonamental per a la cultura local.

Després d'haver rebut ensenyaments treballant amb els professors Esteve Gálvez, Mateu Llopis, Ubieto, San Valero, Camarena i Fletcher Valls, Doñate va ser autor d'una gran quantitat d'articles de tema històric, filològic i arqueològic que obriren noves perspectives al coneixement fidedigne del passat de la vila, la major part dels quals varen ser recopilats posteriorment en una sèrie de sis volums sota el títol general de "Datos para la historia de Villarreal". Molts d'aquests documentats estudis havien estat inicialment aportacions i ponències a diversos Congressos d'Història, o publicats tant a revistes especialitzades com "Archivo de Prehistoria Levantina", "Anuario de Filología" o "Hispania Judaica", com a altres d'investigació i divulgació històrica com "Saitabi" de Xàtiva, "Cadafal" de Vila-real, el Butlletí del "Centre d'Estudis de la Plana", o el Butlletí intern de la "Societat Castellonenca de Cultura". Altres treballs importants son "Las filigranas del Archivo Municipal de Villarreal" (1973), l'edició facsímil i estudi del "Libro del bien y del mal de Valencia" (1977), "Órganos y organistas de Villarreal" (1980), "De una Almazora romana. Algo sobre riegos" (1984) i "Historias de Nuestrra Señora de Gracia" (1986)..

Home polifacètic en la seua activitat personal, es va iniciar en la pràctica artística amb Ortells, Gimeno Barón i J. B. Porcar, i els seus treballs com a pintor, gravador i ceramista l'inclouen en una originalíssima corrent surrealista reconeguda internacionalment. Va realitzar exposicions individuals de la seua variada obra a Madrid, Segòvia, Eivissa, Oviedo, Gijón, Conca, Castelló, Sogorb, Vinaròs i altres poblacions; i va participar en diverses mostres col.lectives, especialment a França, entre les quals cal destacar: "Rencontres d'Art. Hommage a Marx Ernst", al Museu Ingres de Montauban (1979), "Troisième Salon International de Peintures Sculptures du Pays d'Olmes" (1980), "Figuration Critique. Hommage a Jaurès", al Museu de Castres (1982), "Art Contemporain", Espace Delpha, Paris (1985), 7é i 8é "Salon de Figuration Critique. Petit Format" al Grand Palais de Paris (1985 i 1986).

Obres seues se poden trobar al Museu D'Art Contemporani de Vilafamés (Castelló), així com a diverses coleccions particulars d'Espanya, França, Canadà, Alemanya, Mèxic, Califòrnia i República Sudafricana. J. Mª Doñate va ser Acadèmic Corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. (J.H.R.)

Documentació: "El surrealismo plástico de J.M. Doñate", Wenceslao Rambla Zaragozá. Diputació de Castelló (1992). "Miscelánea homenaje a José Mª Doñate", diversos autors, Universitat Jaume I, Castelló (1993)