Santa Isabel de Portugal

Filla del rei Pere II, conegut com “el Gran” i de la seua esposa Constança de Sicília, va nàixer al palau reial de l’Aljaferia a Saragossa el dia 11 de febrer de l’any 1271. Per línia paterna era néta de Jaume I d’Aragó i de la seua segona esposa Violant Arpad d'Hongria, i per línia materna de Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Li varen posar el nom d'Isabel en honor a la seva rebesàvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília.

Des de la seua infància va mostrar un caràcter molt senzill i pietós i a l’edat d’onze anys, el 24 de juny de 1282, va contraure a Barcelona matrimoni pactat per interessos d'Estat amb el monarca portuguès Dionís I, un home violent i infidel. De la seua unió van nàixer la infanta Constança (1290-1313) que al 1302 va casar amb el rei castellà Ferran IV, i l’infant Alfons (1291-1357) que heretaria la corona de Portugal.

Va dedicar la seua vida a l’atenció de malalts, ancians i pobres, per als que es diu que ella mateixa els confeccionava la roba. Va manar construir hospitals i hospicis per a orfes, així com un bon nombre de convents. Malgrat la reconeguda amoralitat del rei Dionís, aquest l’admirava tant que la deixava actuar lliurement, inclús quan Isabel feia ús del Tresor Reial per atendre els necessitats. La reina Isabel va haver d’intervenir sovint per tal de ser mitjancera en les disputes del rei amb el seu fill Alfons, acudint a fer oració als llocs de combat entre els respectius exèrcits.

Quan va enviduar al 1325, va renunciar a totes les riqueses i va ingressar com a monja clarissa al monestir de Santarem que ella havia fundat. Des d’allí va anar en pelegrinatge a Compostela per lliurar al seu bisbe la corona reial i rebre l’hàbit religiós. Des de la clausura, encara va haver d’eixir per a intervenir en la disputa entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu net Alfons XI, rei de Castella, intentant posar pau entre els membres de la família. Fatigada per aquest llarg viatge, es va trobar malalta i va morir a la vila d'Estremoz el 4 de juliol de l’any 1336, i soterrada al monestir de la Santa Creu a Coimbra.

Curiositats

• Malgrat la persistent tradició que la considera nascuda a Vila-real (quan la vila encara tardaria tres anys més en ser fundada per Jaume I), aquest fet es manifesta sense cap fonament, de la mateixa manera que el seu imaginari bateig a la pila de l'antiga capella local dedicada a sant Jaume. Tot i això, el mite continua situant-la entre els fantasiosos “Infants” nascuts a la vila en diverses publicacions pseudohistòriques, i la diòcesi va dedicar a la seua memòria una de les parròquies de la ciutat.

• El Papa Lleó X la va beatificar al 1516 i va ser canonitzada el 25 de maig de 1625 pel pontífex Urbà VIII. L’Església Catòlica celebra la seua festa el dia 4 de juliol, commemorant la seua mort.

• La iconografia de la Santa és semblant a la de Santa Casilda i de Santa Isabel d'Hongria, portant a la falda o davantal del seu vestit un grapat de flors en el que, segons un miracle llegendari atribuït indistintament a les tres santes, se varen convertir les almoïnes i aliments que anaven a repartir entre els pobres, quan el rei les va interrogar sobre la seua activitat. També en ocasions se la representa amb l'hàbit de les monges clarisses. o amb la bossa de pelegrí i la venera de Sant Jaume, per la pelegrinació que va fer a Compostela.