Violant d'Hongria
El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant).
Al 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor. Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.
El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.
Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:
- la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella.
- la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Castella.
- la infanta Sança d'Aragó (? - després de 1275), que morí a Jerusalem durant un pelegrinatge a Terra Santa.
- Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona.
- Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
- la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de França.
- l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo.
- la infanta Maria d'Aragó (1248-1267), que fou monja.
- l'infant Ferran d'Aragó (1248-1251), mort prematurament als tres anys d'edat.
- la infanta Elionor d'Aragó (1251-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).
