L'ensenyament durant la Segona República
Les accions locals s’incardinaven dins de l’ambiciós projecte en educació popular del nou govern de la Segona República Espanyola, fonamentant la reforma en els principis del liberalisme i les iniciatives educadores del socialisme. En eixe sentit, el Consejo Local de Primera Enseñanza va aprovar al maig de 1933 un Plan de reorganización de la primera enseñanza en Villarreal que analitzava la situació escolar i marcava pautes d’actuació municipal al respecte.
En aquells moments, la ciutat comptava, a banda dels centres de iniciativa privada, d’ideologia majoritàriament catòlica, amb un centre públic al carrer del Comte d’Albay (coneguda com les escoles del campanar per trobar-se davant d’aquest i ubicada al solar on havia estat l’antiga aula de gramàtica als segles anteriors) i un altre a la plaça de Colom, a la planta superior dels porxes del mercat. Com a complement d’aquestes estaven les aules a la barriada del Niño Perdido, i un parvulari al carrer de Betxí, a més de les aules llogades al comerciant de taronges Tomás Cabrera al carrer del Tramvia (hui del Cronista Traver) .
El pla de construcció de Centres escolars
- Grup Escolar "Cervantes": Tot i que la necessitat de crear un nou centre educatiu havia estat detectada per la Corporació Municipal havia aconseguit l’aprovació del Ministeri d’Instrucció Pública per a construir-lo a l’abril de 1929, no va ser fins al 19 d’octubre de 1931 que l’Ajuntament se va fer càrrec de les obres, adquirint un solar propietat del Baró de Mislata al costat de la sèquia Major, al mateix temps que es procedia a la urbanització d’una nova avinguda, eixamplant el camí del Cedre. El grup escolar va ser inaugurat el 20 de novembre de 1932.
- Grup Escolar “Concepción Arenal”: Les obres varen ser acabades al 1933, en uns terrenys de 1950 m2 situats a la part sud-oest de la població, habitada per obrers i treballadors agrícoles, front a la caserna de la Guàrdia Civil. Tot i que en un moment inicial del projecte es va proposar la dedicació del centre al Dictador Miguel Primo de Rivera, en ser portat endavant en l’època republicana va ser finalment retolat amb el nom d’aquella eminent pedagoga. Del projecte inicial en forma de T, amb dues aules unitàries, es va bastir primerament la travessera superior, i al febrer de 1934 es va aprovar la culminació del projecte inicial. Va ser posteriorment enderrocat per construir un nou edifici de molta major capacitat.
- Grup Escolar “Guitarrista Tárrega”: Iniciat al 1934 al carrer de José Nebot, en la zona coneguda com la huerta amb fàcil accés, i allunyada dels carrers de major trànsit i dels edificis industrials. L’edifici, de dues plantes, tenia aules per a quatre graus de cada sexe amb capacitat per a cinquanta escolars cadascuna, sala de manualitats, vestuaris i serveis higiènics, despatxos i biblioteca. En acabar la Guerra civil li va ser canviat el nom del músic pel del ideòleg carlista Vázquez de Mella, i en la segona legislatura democràtica pel de Pintor Gimeno Barón. Ha estat enderrocat al 2007 per tal de bastir un nou edifici més adient amb els actuals programes educatius.
- Grup barri del camí de l’Ermita: Al març de 1936 se projecta un nou grup escolar ocupant l’espai de l’antic Calvari, un sector urbà en expansió demogràfica i urbanística però amb fortes carències dotacionals. Amb disseny de l’arquitecte Gimeno Almela, l’edifici estava previst per acollir sis cents estudiants, amb cinc aules per a xiquets, altres cinc per a xiquetes i dues per a pàrvuls, biblioteca, museu, sala de reconeixements mèdics, etc. Malgrat el colp militar i l’esclat de la guerra civil, la Corporació va continuar amb els tràmits i els preparatius del projecte fins al novembre de 1936, en que es va convertir en totalment inviable.
- A banda d’aquestes construccions, i ja en ple conflicte bèlic el Consell Local va obtenir encara al 1937 autorització Ministerial per obrir en diversos punts de la població nou aules més, tant escolars com per a pàrvuls.
El Consejo Local de Primera Enseñanza.
El dos de novembre de 1931 i en sessió presidida per l’alcalde Manuel Usó Jarque va quedar constituït el Consell Local, amb representants del professorat local, dels pares de família, de l’Ajuntament i de la Inspecció municipal de Sanitat. Va ser elegida com a Presidenta la mestra Dª Bienvenida Orozco López i com a vice-president el mestre D. José Benlloch Portolés.
Les reunions del Consell se celebraven a les Cases Consistorials amb periodicitat mensual, normalment els primers dies de cada mes, i amb sessions extraordinàries per a tractar d’assumptes urgents. Els temes sobre els que tenia competència eren tots els relacionats amb l’ensenyament, tot i que supeditats al Consell Provincial. Prèvia consulta amb els professionals de l’educació establia l’horari de les classes (a l’hivern començaven a les 9 del matí, però amb l’arribada del bon temps s’avançaven a les 8), decidia el trasllat d’aules d’uns edificis a altres, proposava a la Corporació la conveniència de crear nous centres escolars, així com els plans de reorganització d’aquests, vigilava l’assistència a classe dels estudiants, establia les festes escolars, organitzava i coordinava activitats extraescolars, etc.
Al 27 d’octubre de 1936, a causa dels moments de guerra i per Ordre de la Inspecció Provincial, es va dissoldre el Consell vigent i va ser substituït per altre de caire més oficial i polític presidit per un regidor de l’Ajuntament, que va continuar amb la seua activitat fins a la finalització del conflicte, moment en que va cessar totalment el funcionament d’aquest òrgan de participació educativa.
El “Plan de Reorganización de la Primera Enseñanza”
Aprovat pel Consell Local en sessió de 15 de maig de 1933, e un intentat de solucionar els problemes suscitats en l’àmbit escolar i previndre futurs conflictes, en el seu articulat va aprofundir en tots els aspectes materials i didàctics que permeteren la formació integral dels xiquets de Vila-real.
1. Grups escolars. Van ser els seus ponents D. Federico Sànchez, Dª Rosario Jarque i D. José Benlloch. En el seu estudi analitzaren la ubicació dels centres existents, de vegades prou allunyats dels llocs de residència dels estudiants, proposant la creació de noves aules en cadascú dels existents i la construcció de nous edificis. Igualment establiren la classificació dels centres, rebutjant per antiquada la distribució en aules unitàries i proposant les escoles graduades que afavoriren les programacions adaptades a cada edat. També recomanaren la presència de joves (en principi estudiants de la carrera de Magisteri) que col•laboraren de manera pràctica en les entrades, eixides i els moments de descans en els patis d’esbarjo, així com l’augment del personal de neteja en cada centre per tal d’afavorir les condicions higièniques i de salut dels xiquets.
2. Organització interna, administrativa i pedagògica. Participaren com a ponents Dª Bienvenida Orozco, D. Florentino Pérez, Dª Soledad Tárraga i D. Manuel Campón. Seguint el concepte dels centres graduats en nivells, proposaren així mateix segons l’edat dels estudiants la incorporació en els programes escolars de classes complementàries de música, dibuix, educació física, mecanografia, comptabilitat, treball manual, i en el cas de les xiques altres també de puericultura, economia domèstica, tall i confecció, etc.
L’estudi elaborat insistia en que un dels punts essencials de l’educació era la regularització de l’assistència, inculcant als pares i als xiquets la importància de la disciplina i la puntualitat. Igualment mostraren la seua preocupació per la continuació educativa fora de l’horari escolar, mitjançant la lectura i l’activitat cultural, fomentant la dotació de biblioteques i de museus escolars.
3. Obres complementàries. Els ponents Dª Elena Orenga, D. Martín Millán, Dª Dolores Nebot i Dª Dolores Devesa, tractaren el Pla de Reorganització de totes aquelles manifestacions que des de l’àmbit social afavoriren la tasca dels mestres en les aules, capacitant els estudiants en els ordes morals, físics i culturals per a ser en el futur persones útils a la família i a la pàtria.
En eixe sentit mostraren el seu interès en la creació de menjadors escolars per a la formació de bons costums alimentaris; les activitats esportives i els exercicis corporals; les colònies escolars de vacances que proporcionaren, sobre tot als escolars més humils, temps de convivència i hàbits saludables; la formació en l’estalvi, l’administració i la previsió econòmica; el rober escolar com a obra benèfica, higiènica i moral en protecció dels més desfavorits; els passeigs naturals i les excursions de caire cultural, i en general tot allò que puguera col·laborar des de la societat en la formació integral dels estudiants.
Font:
José Miguel Moliner Callergues, “La enseñanza durante la Segunda República” (“Cadafal”, setembre 1995).
Documentació: Pascual García Sales, Aspectes arquitectònics del Vila-real de primeries de segle, Ajuntament de Vila-real, 1992.
A. Alted Vigil: “La enseñanza en la zona republicana”, en Historia de la guerra civil. Vol. 17 (Ed. Historia 16).
E. Fernández Clemente, i C. Forcadell Álvarez: La educación en las constituciones españolas (Historia 16 nº 34, febrer 1979).
