Grup Escolar "Cervantes"

La situació educativa a principis del segle XX

Inaugurat el dia 20 de novembre de 1932, aquest edifici va significar l’arribada a Vila-real de la modernització del sistema educatiu. Fins a aquell moment, l’escolarització dels xiquets estava realitzada majoritàriament en centres privats, sota la influència ideològica religiosa. Així es trobaven les escoles dependents de la comunitat dels Pares Franciscans, annexes al seu convent i bastides al 1913, la de les monges de l’Orde de la Consolació al carrer Major, les de les monges dominiques al carrer dels Desemparats, les del “Patronato de la Juventud Obrera”, o les noves aules obertes al 1929 pel Sindicat Agrícola Catòlic al carrer de sant Antoni.

Precisament la ciutat havia estat al mes d’abril de 1910 el centre d’una extraordinària concentració de signe catòlic, que va reunir al solar del Calvari de la població milers de persones en contra de la creació d’escoles públiques laiques, en l’organització de la qual es varen distingir personalitats locals com mossèn Benito Traver, el metge Juan Flors o l’escriptor Francisco Moreno que va ser un dels oradors del míting més radicalment antilliberals. A l’agost del mateix any hi va haver a l’Ermitori de la Mare de Déu de Gràcia un altre aplec del mateix signe.

De titolaritat pública tot just existien les tres aules escolars anomenades “del Campanar”, destinades a xiquets, i altres tres per a xiquetes ubicades sobre els porxes del mercat a la plaça de Colom. A banda de l’aula unitària del carrer Betxí (1916) destinada posteriorment a parvulari, l’Ajuntament va haver de llogar els locals que el comerciant de taronges Tomás Cabrera havia ubicat a la part superior del seu magatzem al carrer del Tramvia (hui del Cronista Traver) com a guarderia dels fills de les seues treballadores.

Les necessitats docents

La necessitat de nous centres escolars públics, però, havia estat ja detectada per les autoritats municipals preveient l’expansió urbanística de la ciutat i ja al setembre de 1924 es plantegen com al punt més adequat per a la seua construcció la zona de l’eixample del camí del Cedre, un projecte per al qual varen començar al 1927 els acords amb el terratinent valencià José Maria Musoles, baró de Mislata, propietari de la major part dels horts adjacents a l’esmentat camí, i al qual l’Ajuntament li va comprar al 1928 un altre dels seus terrenys, al costat de la sèquia Major, per tal de bastir el centre educatiu.

L’autorització ministerial va arribar per Decret del 17 d’abril de 1929, encarregant d’immediat el projecte de l’edifici a l’Oficina Tècnica de Construcció d’Escoles, la qual adapta a l’espai disponible un model de disseny molt estès per tota Espanya, amb ornamentació exterior casticista, i una distribució interior en dues plantes amb tres aules en cadascuna, adaptada a les noves tendències en qüestions com la il•luminació natural a base de grans finestrals, amplis passadissos, vestidors i dependències sanitàries, espais per activitats culturals etc. Els esdeveniments polítics, però, varen retardar el procés d’edificació, l’import de la qual corresponia en una quarta part al municipi (per un import inicial de 38.735 pessetes) i la resta al govern estatal.

Inauguració del nou centre

A l’octubre de 1931, ja en període republicà, la Corporació Municipal va reclamar a la Direcció General d’Ensenyament Primari el fer-se càrrec de l’acabament de l’immoble, encara sense la preceptiva recepció oficial definitiva, per tal d’ubicar urgentment l’alumnat que li estava destinat, assumint les despeses derivades de les reparacions o desperfectes que es pugueren produir. Una vegada constituït el “Consell Local d’Ensenyament Primari” segons la nova legislació, al gener de 1932 la Corporació contracta una assegurança per a la nova escola i a l’octubre del mateix any s’inicien les gestions per tal de dotar el centre educatiu de cuina i menjador econòmic per als estudiants.

La proposta de denominar el Grup Escolar amb el nom de l'escriptor Miguel de Cervantes va partir del mestre i regidor José Benlloch Portolés en el Plenari Municipal celebrat el dia 18 de novembre de 1932, dos dies abans de la data d’inauguració. Aquesta va començar el diumenge 20 per la vesprada amb la desfilada de tots els xiquets de les escoles públiques de la població des de la plaça Major, aleshores anomenada de la República, fins el camí del Cedre, acompanyats pels seus mestres i seguits per les autoritats, la Banda de Música i molts ciutadans. A l’arribada al grup “Cervantes” varen pronunciar discursos l’alcalde Manuel Usó i el regidor Benlloch, declarant inaugurat el centre i donant pas a la celebració d’una “Festa de l’Arbre” en la que els joves estudiants varen plantar en el pati del centre exemplars de pins, casuarines i xiprers.

Entre els primers professors del col.legi van estar D. Martín Millán, Dª Soledad Tárrega, Dª Bienvenida Orozco, D. Florentino Pérez, Dª Nieves Climent, D. Melchor Villanueva, Dª Josefina Climent i D. José Benlloch. Els plans d’actuació de les autoritats en matèria educativa varen continuar els anys següents amb la creació d’una altra escola front a la caserna de la Guàrdia Civil (1933), altre grup escolar a la zona de "la huerta” (1934) i la previsió encara d’un tercer centre educatiu a la zona del Calvari que no va poder ser portada endavant per l’inici de la Guerra Civil.