L'Arxiu de la Parròquia de Sant Jaume
La parròquia de Sant Jaume Apòstol, pel fet de ser la més antiga de Vila-real conserva en el seu Arxiu una important documentació històrica que si be de caràcter religiós en el seu origen, transcendeix en el temps per ser una important font testimonial no sols de les circumstàncies parroquials, sinó també de dades i elements que afecten als estudis estadístics, genealògics, demogràfics, onomàstics, econòmics i socials. Sobretot tenint en compte que l’estadística oficial espanyola s’inicia al 1856.
La creació dels arxius parroquials en Espanya sorgeix arran de les determinacions emanades del Concili de Trento perquè els retors conservaren llibres de registre necessaris per a deixar constància de l’exercici del seu ministeri, i del Decret d’aplicació donat pel rei Felip II el 12 de juliol de 1564. El Sínode de 1590 va legislar sobre l’obligació de tenir els diferents llibres complimentats de manera manuscrita pel corresponent capellà responsable de la parròquia. Un Reial Decret d’agost de 1851 va exigir a més que la documentació quedés registrada en paper oficial de l’Estat.
Malgrat els avatars històrics, i en especial els efectes de la darrera Guerra Civil espanyola, la documentació parroquial de Sant Jaume s’ha conservat en la Casa Abadia amb plausible integritat en els seus aspectes fonamentals.
Els “Quinque Libri”
Els llibres de Baptisme abasten més de tres segles, distribuïts en més de cinquanta volums, des del 14 de gener de 1677 fins a l’actualitat. Només han desaparegut, malauradament els registres de batejos efectuats entre el 2 d’abril de 1738 i el 14 d’octubre de 1753. En ells consta a més del nom del nounat, la data del bateig (no la del naixement, que en principi acostumava a ser la mateixa, però que amb el temps se va anar diferenciant), nom del capellà que administra el sagrament, els dels pares i sovint el dels avis i el seu lloc d’origen, i el del padrí o padrins de la cerimònia. En temps posteriors consta ja el dia i hora del naixement i algunes circumstàncies que afectaven a la persona batejada o al seu entorn familiar.
Les actes de Confirmació se troben registrades des de l’any 1826 fins al moment present, però prou dels confirmats apareixen en relacions complementàries inscrites en el primer i el quart dels llibres de batejos.
Els matrimonis consten inscrits en volums propis a partir de 1841, però el mateix que en el cas de les confirmacions es poden trobar també actes de 1677 a 1715 en el primer llibre baptismal, de 1755 a 1770 en el tercer, i de 1851 a 1854 en el catorzè, de manera que consten com també com a primer, segon i quart llibres matrimonials.
Les defuncions estan registrades solament a partir de 1831, i també les actes corresponents entre el 2 de novembre de 1851 fins al 1854 es troben incorporades al Llibre de Baptisme número 14.
Altres documents
El llibre més antic conservat a l’Arxiu Parroquial és el titulat “Llibre de visites del clero de Villa-Real” que recull les visites dels bisbes o dels seus representants a la parròquia a partir de l’any 1591, passant revista a l’estat de les diferents capelles i altars, les almoines dels bacins, els llegats testamentaris, la celebració de les misses i cerimònies, la composició i els beneficis del clergat i l’administració dels sagraments, assenyalant obligacions i recomanacions. El text, acompanyat d’algunes cartes i requisitòries està redactat en llatí i valencià, fins al 1672 en que comença la introducció del castellà i acaba al 1772.
La continuació es troba al “Libro de Visitas pastorales” que comença al 1783 amb la primera visita efectuada al nou temple parroquial i segueix fins a l’any 1966. Al 1977 se va obrir un nou llibre encara en vigència. Cal dir que també als llibres de Baptisme es troben també actes d’algunes visites pastorals.
Guardats per un particular durant les agitacions de la guerra civil i lliurats a la parròquia una vegada va acabar, romanen encara a l’Arxiu Parroquial dos llibres d’administració corresponents a les entrades i eixides econòmiques de l’edifici de propietat municipal de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia entre l’any 1741 i 1920. En ells a banda de les despeses per celebracions festives, obres de manteniment, jornals a treballadors, dietes al clero i predicadors, i els ingressos per les almoines dels fidels i les aportacions municipals, amb la supervisió de l’Ajuntament, apareixen reflectides moltes anotacions d’interès documental, a més del germen de les tradicions devotes potenciades pels administradors eclesiàstics.
Altres llibres destacats de l’Arxiu son la “Libreta de la Capellanía del Santo Cristo del Hospital” amb dades del període comprés entre 1890 i 1971, el de la capella de la Mare de Déu del Pilar, i el de l’ajuda de parròquia de la capella de la Sang des del 1908 fins l’esclat de la Guerra Civil, del que consten dos llibres de batejos, un de matrimonis, un de defuncions, altre de comptes i el de visites pastorals i confirmacions. A més del Butlletí Oficial de la Diòcesi des de 1938, se conserven també inventaris, expedients matrimonials, documentació de confraries, fundacions i conferències eclesiàstiques, llibres d’administració, censos i bules.
A diferència dels Arxius Públics, i malgrat les aportacions pel finançament estatal i les aportacions dels ciutadans al llarg de la història, la regulació episcopal per a l’accés als Arxius Parroquials presenta nombroses limitacions i cauteles inclús respecte de les dades de segles passats, que fan molt difícil l’accés a esta rica documentació històrica per part dels investigadors de les diferents branques, supeditats sempre a la bona voluntat i predisposició dels custodis parroquials en cada moment.
