El gremi de fusters

Les empremtes deixades en els noms d’antics carrers de la població deixen constància de l’existència de diverses agrupacions professionals: torners, aiguaders, espardenyers que, el mateix que els artesans d’altres oficis com teixidors, adobadors, sastres o ferrers mantingueren les organitzacions gremials sorgides a l’Edat Mitjana fins que els canvis socials i econòmics les anaren fent declinar, convertides en Confraries als temps moderns, tot i que el seu caràcter devot no excloïa l’atenció als seus membres i l’ajut mutu en cas necessari.

Malgrat la manca de documentació continuada, pot servir d’eixemple la presència del Gremi de Fusters fins ben avançat el passat segle. La seua Confraria consta com a fundada l’any 1722 vinculada al Convent de Santa Bàrbara, és a dir, l’antiga comunitat de religiosos carmelites al raval de València, i acollida a la protecció del patriarca sant Josep, un dels sants més relacionats amb l’orde del Carmel. A la seua protecció va romandre durant les primeres dècades, perquè no consta com adscrita a la parròquia de Sant Jaume ‎, als llibres de visita pastoral dels Bisbes durant tot el final del segle XVIII.

Les inclemències de la guerra contra els invasors napoleònics, i posteriorment l’exclaustració dels frares al 1835 varen fer que la Confraria de Sant Josep s’establira de manera definitiva a l’església Major, on ja tenia el sant protector un altar dedicat des del segle anterior, que va ser reproduït a la nau de l’Evangeli des de que al 1779 s’obri al culte el nou temple parroquial.

Els actes de la seua festa al mes de març donaven començament el dia 11, primer dia d’un novenari que anava acompanyat de predicacions que encarregaven a diversos preveres. A migdia del dia 18, vol general de campanes i al capvespre passacarrer de tabal i dolçaina fent parada davant la casa de tots els fusters associats, els quals encenien una foguera amb les fustes i borrumballes dels seus obradors. La jornada del sant patró era solemnitzada amb desfilada des de la casa del clavari fins a la parròquia per a la missa Major, i processó a la vesprada que culminava amb el retorn del guió i de la imatge del patriarca a les cases dels clavaris que les conservaven, amb obsequi a tots els assistents de bunyols i de vi moscatell.

La imatge processional primitiva va ser substituïda al 1882 per altra de l’escultor Modesto Pastor, i el guió antic adquirit a la Congregació de la Puríssima al 1886 repintat uns anys després per l’artista castellonenc Vicente Castell, que havia decorat les capçaleres de les naus laterals del temple parroquial de sant Jaume. A començaments del segle XX l’associació tenia 41 membres, mestres fusters, màxima quantitat que va anar minvant durant les dècades següents. La darrera festa i processó de la Confraria se va realitzar l’any 1965, sent clavaris els confrares Vicente Rubio i Pascual Cabrera.

Documentació:

• “Llibres de despeses de la Confraria de Sant Josep” (1878 i 1930).

• Benito Traver García. “El gremio de carpinteros de Villarreal bajo el patriarca San José”.(1931)