La Puríssima "del poble"
La devoció a la Puríssima, com tot el que afecta a les diferents advocacions de Maria, havia començat ja a estendre’s per l’occident cristià, no sense polèmica entre diferents tendències teològiques, a partir del segle XI. Els monarques de la Corona d’Aragó se manifesten com a fervents “immaculatistes” i ja al 1394 el rei Joan I va manar celebrar festes en honor de la Immaculada en tots els seus dominis. La Universitat de València va fer promesa de defendre la idea de la total puresa de Maria al 1530, un vot que el rei Felip II va imposar al 1604 a totes les universitats hispanes, de manera que entre 1617 i 1619 s’adhereixen a ell entre moltes altres les de Granada, Sevilla, Barcelona, Alcalà o Toledo.
El poble de Vila-real, devot marià en molt variades manifestacions, consta que tenia ja una capella dedicada a la Immaculada Concepció al 1610 a la parròquia de Sant Jaume i que, avançant-se en deu anys a la declaració de la immunitat de Maria del pecat original feta pel Papa Alexandre VII el 8 de desembre de 1661, el Consell de la vila adopta la decisió de celebrar festa anual en honor de la Puríssima a càrrec de les arques municipals. L’acord del 4 de desembre de 1651 s’expressa així:
- “Item fonch notat per lo dit Consell que de huy avant se solemniçe la festivitat de la Inmaculada Conseptio tots los Anys per conte de dita vila ab la solemnitat que demana festejar tan gran senyora” (Arxiu Històric Municipal, Manual de Consells, 1651, doc. 69b).
Poc abans, el dia 20 de novembre, els regidors havien aprovat així mateix la col·locació d’un retaule ceràmic de la Immaculada a la murada front al portal de Castelló, tot indicant als promotors que “dits devots hagen de venerar dita ymage ab la devosio y venerasio que es deu”.
La festa de la Puríssima “del poble” era assumida de manera rigorosa, amb celebració solemne a la parròquia, però imposant inclús les autoritats municipals les seues determinacions a l’hora de realitzar la processó habitual pels carrers públics i arribant a pledejar al respecte amb el clergat, com va succeir al 1779 respecte de l'itinerari que la desfilada en honor de la Immaculada Concepció "del poble" havia de realitzar. Per fer la celebració es disposava d’imatge processional pròpia amb andes daurades, manades fer al 1727.
Destruïdes durant la guerra civil, al 1939 l’Ajuntament va comprar una nova imatge, obra de l’escultor valencià Antonio Yerro Feltrer (1842-1911) al qual li havia estat encomanada molts anys abans sense que es concretara finalment l'adquisició. Yerro era precisament deixeble de l'escultor Modesto Pastor, autor de l'antiga imatge tallada al 1865 juntament amb altra de Sant Jaume per encàrrec de l'Ajuntament de Vila-real per a les respectives celebracions municipals. Conservada con era tradicional la imatge de la Puríssima per la comunitat de religioses dominiques, en l'actualitat ha estat cedida per l'Ajuntament per formar part dels fons del Museu del “Pouet del Sant” de la Basílica de Sant Pasqual.
Pels efectes constitucionals derivats de l’aconfessionalitat dels poders públics, el primer govern sorgit en temps democràtics va suspendre el vot històric al 1978, tot i que una respectuosa representació corporativa continua participant el dia 8 de desembre en la festa litúrgica de la Immaculada Concepció.
