Sant Vicent Ferrer (de Miquel Joan Porta)
La figura del predicador dominic va ser molt popular en aquell segle i del taller de Joan de Joanes varen eixir al XVI moltes representacions de sant Vicent Ferrer destinades a convents i parròquies , la qual cosa ha fet suposar, per la seua qualitat de detall, que eixa va ser la procedència de la taula de Vila-real, i inclús realitzada pel mateix mestre, tot i que algun investigador ha documentat més recentment la possible autoria del pintor lleidatà Miquel Joan Porta, membre del mateix cercle artístic de la família Macip a València, i a qui s’ajusten molt millor les característiques formals de la taula.
La imatge de sant Vicent se presenta de manera frontal, de cos sencer, amb l’hàbit blanc de la seua orde religiosa i el manteu negre tancat al pit i recollit cap al maluc esquerre, costat en el que la mà corresponent subjecta un llibre roig tancat. El cap s’inclina lleugerament cap a la seua dreta mentre que aquesta mà, alçada en la mateixa direcció, apunta a un filacteri que envolta el terç superior de la taula amb l’acostumat lema vicentí: “Timete Deum et date illi honorem quia venit hora iudicii eius” (Temeu a Déu i doneu-li honor perquè arriba l’hora del seu judici).
L’acció representada se situa a Barcelona, segons es pot deduir del molí situat sobre una xicoteta elevació costera i dels tres vaixells que avancen en perspectiva per un alt horitzó mariner a l’esquerra de la figura del sant, referència a la profecia per ell efectuada sobre l’arribada imminent d’una gran càrrega de blat en moments angoixants de carestia i de fam a la ciutat catalana. La meitat inferior del fons, en tonalitats blavoses, suggereix igualment de manera fantàstica les murades i les edificacions barcelonines, amb torrellons, corrents d’aigua i inclús una construcció piramidal. Les pedres i la vegetació que rodegen la part inferior de la figura del Sant en primer terme tenen un tractament molt més acurat que les arquitectures. El marc que envolta la taula conté també una extensa llegenda al·lusiva al miracle profètic de sant Vicent, a la seua categoria egrègia com a orador, al seu origen valencià i al repòs de les seues despulles en terres de Bretanya.
Documentació: Benito Domenech, Fernando, "Miguel Joan Porta. Nuevas obras", Ars Longa, 1994.