Sant Vicent Ferrer

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Vicent Ferrer.JPG
Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1429) va ser un religiós dominic que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, va influir marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó.

Influència política, religiosa i moral

Participà de manera crucial en el Compromís de Casp, on defengué el candidat dels Trastàmara. Intervingué activament en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó.

Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment). A Vila-real consta documentalment la seua presència i predicació en un entaulat disposat a l'efecte a la plaça Major de la vila al 1410.

Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, perquè sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de l'ordre de predicadors com ell, que l'acompanyaven. Entre els espectadors oients de les seues homilies hi havia clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, sovint propícies a les amenaces apocalíptiques, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.

La llengua de sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme català o valencià indistintament) i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Hui en dia s'interpreta més raonablement com un exemple de que el català, i en particular la pronúncia valenciana que marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portuguès, occità, francès, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.

La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.

Tradicions i Festivitat

Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià i ve sent un dia festiu en tot el territori el diumenge i dilluns següents als de la Pasqua de Resurrecció. A València i a molts pobles del País Valencià se celebren els famosos "Miracles de Sant Vicent", representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent.

Cal no confondre sant Vicent Ferrer amb sant Vicent màrtir, patró de València ciutat.