El Gran Casino

Sobre tres de les cases patrimonials de que era propietària al carrer Major de sant Jaume, la rica hereva Consol Font de Mora Giner i Cerdán de Landa i Pérez, vídua del baró de Benicàssim i coneguda popularment com “la Majorasga”, va decidir la construcció d’un gran centre social que acollira no sols grans sales d’esbarjo per a la burgesia local sinó també diversos espais de caràcter cultural. El finançament de la magna construcció es va complementar amb l’emissió d’accions entre els futurs socis de l’entitat.

La pèrdua de documentació no permet assegurar l’arquitecte al que la terratinenta va confiar l’encàrrec, però les obres de millora encarregades pocs anys després de la inauguració al castellonenc José Gimeno Almela, en aquells moments també arquitecte municipal, semblen possible considerar l’autoria, tot i que també ha estat atribuïda a Ros d’Ursins o Tomás Traver, molt actius a les primeres dècades del passat segle XX.

L’edifici, distribuït en tres plantes, presentava arran de carrer un ample vestíbul amb triple porta d’accés al fons del qual s’hi trobava una escalera de tipus imperial, amb dos inicis laterals units al trast final per arribar a la planta noble, centrada en un magnífic saló de ball ornat al sostre amb cassetons, i amb altres diverses dependències de servei. La darrera planta disposava d’un ample terrat descobert, amb dos torrellons simètrics d’ús privat. Serà en esta tercera planta on l’any 1919 s’afegirà una galeria coberta donant un remat més harmoniós al conjunt de l’edifici.

L’ornamentació de la façana correspon a l’historicisme eclèctic tan habitual en eixe període, integrant en un intent de sumptuositat, elements de diverses tendències. A la planta baixa, unificada per un sòcol de motllura curvilínia, les portes d’accés en el cos central estaven rematades per arcs semiabocinats de mig punt, mentre que als dos costats hi havia vans de menor interès. A la planta principal se repetia l’esquema, en aquest cas amb un conjunt de cinc obertures de marc rectangular, amb suau curvatura superior i un estretiment enfaixat al terç superior que unificava igualment el conjunt dels finestrals. Els tres dels centre s’obrien a una gran balconada en corba, mentre que els laterals constituïen balcons rectangulars de menors dimensions, tots amb destacades fileres de balustres clàssics i per baix dels quals se situaven aplics ornamentals que en el cas del central constituïa la clau de la porta principal. Tot el cos central estava rematat per una arcada cega de huit elements, enmig dels quals constava en una cartel•la la designació de l’edifici: Gran Casino, complementat amb diverses motllures, plafons amb caps de monstres i elements ceràmics de sentit casticista valencià.

Els dos cossos laterals de la segona planta tenien grans finestrals dividits per dues columnes i la part superior corbada seguint el ritme des vans als balcons de la planta inferior, circumdats per sengles motllures. El remat pla superior estava conformat així mateix per vàries motllures superposades. Entre estes dos parts, el terrat existent en un primer moment va ser cobert mitjançant una galeria amb una sèrie de huit finestrals separats per columnes, i un frontó superior amb volutes, decorat al seu centre amb l’escut de la ciutat.

L’edifici va ser inaugurat de manera solemne i espectacular el dia 1 de gener de 1910, amb banquet, passacarrer i concert de la Banda del regiment “Tetuán” de Castelló a la plaça de la Vila i molt prompte el Gran Casino va ser el centre de reunió dels terratinents i burgesos locals, amb la celebració de concerts, balls i festivitats mundanes com el Carnestoltes, va ser seu també d’activitat teatral i musical al recinte bastit a la part posterior, i inclús de les primeres projeccions cinematogràfiques després del desgraciat incendi del cinema “La Luz”.