Riu Sec

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riuseccascada.jpg
El riu Sec de Betxí, és un corrent d'aigua intermitent i estacional que naix al barranc Caritat (l'Alcúdia de Veo) a la serra d'Espadà, a 849 metres d'altitud i desemboca a Borriana després de recórrer 42 km. Al llarg del seu recorregut rep diversos noms: riu de Veo fins a Tales; des d'aquest punt i fins al terme de Betxí s'anomena riu Sonella. Finalment al seu pas pel terme de Vila-real és conegut com riu Sec i al de Borriana com riu Anna.

El riu de Veo es forma a la vessant nord de la serra, als peus dels pics d'Espadà i la Ràpita, per la unió de diferents barrancs, principalment el de Xinquer. Baixa en direcció Est cap a la comarca de la Plana, i passa en el seu descens per l'Alcúdida de Veo, Veo i Benitandús, on hi ha l'embassament d'Onda construït el 1953. Aquest pantà, que comunica amb el terme d'Onda a través d'un canal, té una presa de 38 m. i una longitud de coronació de 119 m.

Després passa per Tales, on rep les aportacions del barranc de Castro, procedent de Suera, per Artesa i per Onda, població que travessa per la banda sud. En arribant al terme de Betxí es troba amb la rambla d'Artana, que vé des d'Aín, Eslida i Artana. En aquest punt entra a la Plana de Castelló, travessant-la al llarg de 18 km., i on només porta aigua en període de pluges. El seu cabal mitjà setembre-maig és de 8 m3/s, i l'àrea de la seua conca abasta un total de 239,7 km2.

Segons assegura José Maria Doñate en la seua obra "Datos para la historia de Villarreal" (Volum I), en el temps en què Jaume I i les seues milícies conquistaven als moros les terres de la Plana (segle XIII), al riu Anna ja se'l coneixia per la seua actual denominació de Riu Sec. Per trobar un cabal més o menys continu al caixer de l'Anna cal retrocedir fins el moment en què les valls d'Aín, de Veo i d'Ayódar encara no acollien nuclis de població i que, per tant, no requerien les aigües dels dos principals afluents que, amb la seua unió a l'extrem meridional del terme d'Onda, originen el riu. Segons Doñate açò només ocorria en un moment anterior a la invasió musulmana. Per aquest raonament, cal remuntar-se fins el domini dels visigots a la Península Ibèrica per trobar un riu en el sentit estricte de la paraula. Des d'aleshores ençà, el riu Anna només deixa de ser sec quan les pluges tenen a bé regar amb abundància les valls que li han furtat per sempre l'aigua.

Actualment, tres pilars supervivents d'un antic aqüeducte del riu Sec queden dempeus enmig del llit. També se poden apreciar les restes de la presa romana, just a la vora del camí que creua el llit. Des de 1985, data de la segregació de les Alqueries, és el límit natural del terme municipal cap al sud.