Ribelles Dalmau, Bartomeu

Arquitecte i enginyer (1743 – 1795)

Nascut a València el dia 11 de desembre de 1743. Va estudiar Arquitectura a la Real Acadèmia de Sant Carles fins a obtenir el títol el 21 d’octubre de 1770 i va ser nomenat Acadèmic de Mèrit el 14 d’agost de 1773. La Real Acadèmia de San Fernando a Madrid el va reconèixer igualment el títol de Mèrit el 4 de març de 1781 després de passar els seus rigorosos exàmens. A la de València va arribar a ser tinent Director el 3 de setembre de 1788.

Entre les seues obres més destacades, sempre dins de l’estil neoclàssic, es troben la capella de lla Mare de Déu del Populo a Quart de Poblet que va delinear i dirigir personalment, el cambril del Sant Crist a l’església del Roser del Grau de València, la nova porteria el claustre i la infermeria del Real Convent de Sant Domènec a València, la nova direcció de la Séquia Major de Castelló, les reformes en el presbiteri i el cor de la parròquia d’Almansa amb la decoració de la nau principal, i l’elevació de l’embassament d’aquesta mateixa ciutat.

Com a director de la construcció de la nova carretera entre València i Barcelona va executar la major part d’aquesta fins a la vila de Castelló, amb els diversos terrabuits, calçades, guals i ponts, entre els quals destaca l’anomenat Pont Nou sobre el riu Millars (1784-1790) entre els termes de Vila-real i d’Almassora.

La seua presència a la comarca afavoreix la seua participació en la construcción de la capella de la Comunió a l'església parroquial de Sant Jaume de Vila-real. Si bé l'església es va inaugurar oficialment el dia 30 de juliol de 1779, i es pot deduir que en general el temple estaria acabat, les obres d'inici de la capella no arrenquen abans de l'any 1783. Segons la documentació conservada i l'existència de plànols amb els dissenys, potser va ser Ribelles l'autor d'aquests i va dirigir les obres en els seus inicis, treball continuat després per l'arquitecte valencià Vicente Gascó Masot (1734-1802), autor igualment del projecte de la Casa de la Vila que s'estava construint.

Pont nou

Altres plànols i traces per ell realitzats son: dos ponts a Múrcia, un a prop d’Hellín i altre a Ontur; l’augment i ornamentació de l’església d’Ulldecona; les plantes i alçats d’una caserna, presons i fonts a Requena; un projecte d’embassament que deuria haver estat executat a les rodalies de Calanda; una mina i aqüeductes per a desaiguar la llacuna de Salines a València; la dàrsena a la banda dreta del riu Túria amb capacitat de més 400 vaixells mercants amb el seu moll; un pont, aqüeducte i carretera a Moixent; correcció i ornamentació a les esglésies de Cabanes i de les Coves de Vinromà. Tots ells efectuats amb la supervisió i aprovació d’ambdues Acadèmies.

Però la comissió que més el va acreditar va ser la supervisió de les obres fetes a la carretera d’Oriola fins incorporar-la amb el nou traçat de la de València a Madrid, regulant el seu cost i realitzant la inspecció de les obres executades a prop de la Font de la Figuera, així com el traçat dels plànols dels diferents ponts, calçades i clavegueres. Va fer també els camins del port de Benigànim, el de les Cabreres de Bunyol i el de Xàtiva cap a Alacant.

Va morir a València el 27 de febrer de 1795.

Documentació:

“Noticia de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración”, Eugenio Llaguno y Amírola. Vol. IV (Imprenta Real, 1829). Nova edició Ed. Turner (1977).

“El arquitecto Bartolomé Ribelles”, Ángela Aldea Hernández, BSCC, Nº. 79, 2, (Castelló, 2003) , pàgs. 683-694