Poemes a la Mare de Déu de Gràcia

HIMNE A LA PATRONA

Cor

Oh, Mare de Déu,

de Gràcia tota plena,

morena del Millars!,

Dels nostres cors feu,

de Vila-real ofrena,

vostres millors altars.

Cobles

I

Quan de l'ermita veniu,

¡oh, Mare!, veniu plorant,

que vos dol deixar l'encís

de la vora del Millars

Vora del riu

els angelets obriren,

vora del riu vostre casal,

coveta d'encís sant,

coveta d'encís sant.

El cel obriu

on nostres ulls vos miren,

el cel obriu a Vila-real,

que és vostre encís i encant,

que és vostre encís i encant.

II

Quan vos tomen a l'ermita

Mare nostra, aneu rient,

emportant-vos tots els cors

dels vostres vila-realencs

Un bon pastor

en la coveta us troba,

un bon pastor, i Reina us fa

del vostre Vila-real,

del vostre Vila-real.

Reina d'Amor

que tots els cors arroba,

Reina d' Amor sempre us serà

el nostre amor lleial,

el nostre amor lleial.

III

Clafixen de goig les traques

quan veniu, quan vos aneu,

que són clafits entusiàstics

de lo molt que Vos volem.

Mare del cor,

graciosa i moreneta,

mare del cor, vostres coloms

en nostres cors teniu,

en nostres cors teniu.

Vostra dolçor

regaleu-nos, Mareta,

vostra dolçor; i al Cel ben fons

guarniu-nos un bell niu,

guarniu-nos un bell niu.

JOAN M. BORRÁS JARQUE

(La lletra d'aquest himne a la Mare de Déu de Gràcia va ser composada l'any 1930

per a ser entonada adaptant-se en el seu text del cor i les segones cobles

a la música del "Virolai" de Mn. Jacint Verdaguer).

AVE MARIA DE LES TORXES

Tots plens d'entusiasme cantem amb fervor

a la nostra Mare de Gràcia i d'Amor:

Els àngels se'n baixen al riu de Millars,

cantant-li a la Verge els més bells cantars.

Ave, ave, ave Maria...

Si els àngels vos canten, com ells vos cantem,

amb l'Ave Maria que d'ells deprenem.

Que es l'Ave Maria el cant dels Amors,

el cant de la Gràcia, l'encís dels bons cors.

Ave, ave, ave Maria...

El cel amb la terra dins l'Ave es confon,

que és cant de la glòria i és himne del món.

Oh, Mare de Gràcia, esplèndid estel,

feu de nostra terra vostre segon cel.

Ave, ave, ave Maria...

Dolcíssima Mare, qui pena i té dol,

en Vos té la Gràcia, remei i consol.

Dels goigs i alegries ofrena us farem,

que a Vos, dolça Mare, tot vos ho devem.

Ave, ave, ave Maria...

Els cants que el riu canta de dia i de nit

són nostres cantúries d'amor infinit.

L'aroma que us donen tots els tarongers

són nostres pregàries d'amors vertaders.

Ave, ave, ave María...

Són ànimes nostres les llums dels estels

que us canten, ¡oh, Verge! els nostres anhels.

Doneu-nos la Gràcia, lliureu-nos del mal,

¡oh, reina amorosa de Vila-real.

Ave, ave, ave Maria...

JUAN MANUEL BORRÁS JARQUE

(Aquesta composició, escrita per a ser entonada amb la música de l'anomenat Ave María de Lourdes, es va cantar per primera –i probablement única vegada- en la processó de les torxes o farolets que es va fer el 2 de juliol de 1935 al Termet de l'Ermitori, durant la celebració de l'antiga i tradicional festa de la Mare de Déu de Gracia, el dia de la Visitació).

A LA VIRGEN DE GRACIA

¡Madre bendita! ¡Virgen excelsa!

¡Flor linda y pura! ¡Radiante estrella!

¡Dulce consuelo! ¡Sol de mi tierra!

¡Perla graciosa! ¡Virgen morena!

¡Sagrario santo del Dios que reina!

Por ver el cielo de tu sonrisa,

corren tus hijos ¡madre bendita!

Enamorados de tu belleza

quieren servirte ¡Virgen excelsa!

Contigo vienen rayos de luna,

blandas esencias, ¡flor linda y pura!

Ciegan las luces de tus grandezas,

porqué tú eres ¡radiante estrella!

Virgen divina de nuestro pueblo,

¡para nosotros, dulce consuelo!

Virgen de Gracia, sonriente y bella,

casta paloma ¡sol de mi tierra!

dejas la ermita con sus aromas

y sus paisajes ¡perla graciosa!

Pero tus hijos, con fe te esperan,

porque te adoran ¡Virgen morena!

A Ti pedimos y en Ti fiamos,

¡pues de Dios fuiste Sagrario santo!

San Pascual quiere que nos atiendas,

para ser todos del Dios que reina.

ANGELINA ABAD CANTAVELLA

TOTA SOU GRÀCIA

Morena. Antiga. Com la llei ho mana.

Així, podem tramar un somni amable

i una llegenda d'or inesgotable

on el cel amb la terra s'agermana.

(Cor endins, tot és llum i filigrana

d'un miracle d'amor, tan veritable

com la sang que esclafix, indeturable,

a flor de pit, i sembla tan llunyana...!)

Des del riu i el ribàs, fins al misteri

d'eixa maternitat que us enjoiella

del mateix Déu, obrint- vos a l'imperi

de la més alta i pura teocràcia.

Símbol, miracle, xifra, meravella,

imatge i veritat, tota sou Gràcia!

LEOPOLD PEÑARROJA

BEN VINGUDA

Ben vinguda, te diem,

Verge dels nostres amors,

eixint a rebre't, Maria,

t'entreguem el nostre cor.

Ben vinguda al nostre poble

que t’aclama fervorós.

Sobre ell dispensa, copiosa,

la teua benedicció.

Ben vinguda, Mare nostra,

te diem els teus fills tots,

i plens de fe proclamem

que eres la Mare millor.

Ben vinguda, nostra Reina,

Reina de cel i del món,

concedeix sempre als teus súbdits

una eficaç protecció.

Ben vinguda, sí, Patrona

dels qui confiem amb goig,

eres en les nostres penes

dolça esperança i consol.

Ben vinguda, Moreneta,

Mare de gràcia i amor,

que il·lumine nostra ànima

d'eixa gràcia el brillant sol.

Ben vinguda, gran Senyora,

Mare del Déu poderós,

fes que el teu Fill Jesús

accepte nostra oració,

que saludant-te volguérem

dipositar tot el foc

en que esta encés nit i dia

per a tu el nostre cor.

Ben vinguda, et repetim,

Verge dels nostres amors,

Mare, Reina, Protectora,

Vila-real, tot gojós,

saluda la teua imatge

que és el seu millor tresor

i jura per sempre amar-te,

fidel sempre fins la mort.

JOSEP PASQUAL ORTELLS, pvre. (1934)

"EN EL DIA DE L'ENTRÀ"

-"Del Calvari en la replaça,

qué fa tanta gent parà?"

-"A on va eixe gentiu que passa

per amunt, esta vesprà?"

-"On van els pares i mares

amb els xiquets en les mans?"

-"On van els músics, els frares,

alcaldes í capellans...?"

Es que allí els ha donat cita

hui, del pregoner, la veu,

que esta vesprà, de l'ermita,

porten la Mare de Déu.

Per aixó tots acudeixen

ben mudats i satísfets

i per tots els contorns eixen

homes, dones í xiquets.

Uns, cap a l'ermita peguen,

com més devots i cumplíts...

Molts, fins a la Creu apleguen,

í altres fins els Atrevits.

Mes, la immensa majoria

del Calvari no ha passat,

ocupant tota la vía,

des del Calvari al Mercat.

Eis que han anat mentrestant

a l'ermita a acompanyar,

escomencen ja a pregar,

tots plens de pols í resant...

I com la gent més augmenta

pels que ja van aplegant,

els xiquets, roda l'espenta,

per a ficar-se davant.

Eis que míren dels balcons

díuen: "Ja es veu... Ja esta ací...'.

i entre espentes i apretons

tots miren cap al camí.

I alló no es camí, que es riu.

I la gent va a golerades.

I al vore alló, plora i ríu

u... la mar de vegades...

I quan allí ja no saps

com posar-te í estar quet,

per damunt de tots els caps

apareíx el colomet

que meneja l'arc de flors

que duu la Mare de Déu,

í esclafíxen tots a plors

í vítors per tot arreu.

I és que la sagrada imatge

al seu lloc ha aplegat ja,

per a rebre l'homenatge

que tot el poble li fa:

El Cura ofereix l’encens.

Solten coloms enflocats,

quedant-se uns ínstants tots

davant d'ella agenollats.

Els del Clero entonen Aves.

L'alegria és general.

I la Banda en tons graves

toca la Marxa Reial.

I augmentant i coronant

tan pietosa algaravía,

les campanes van tocant

repícs i vols d'alegria.

I en aquella mar de gent,

des det Calvari al Mercat,

altra cosa es veu, ni es sent,

que entusiasme, fe, ansietat.

I per mig d'aquella mar

de gentiu í confusió,

escomença a desfilar

la lluida processó.

Els dolçainers van davant

acompanyant a la Creu,

banderes, devots portant

llums a la Mare de Déu...

Els frares i capellans,

la Verge , l'Ajuntament,

la música, els ermitans...

í després, la mar de gent.

Ja quan la Verge va a entrar

a la plaça del Mercat,

s'escomeça a disparar

traca de solemnitat.

I les campanes voltegen.

Torna la Marxa Reial.

I uns als altres s'espentegen

entrant a l’Arxiprestal.

Toca l'orgue... Roda el rotgle...

Allí dins pareix el cel.

Canta tot a una el poble

fidel de Vila-real.

En fi... Quan la Verge arriba

tots quedem tan satistets

que homes, dones i xiquets

diuen: "Fins l'any que ve..."

Més de segle i mig que es fa

aquest acte, i sempre es nou,

i arribant esta vesprà

tot Vila-real es commou.

Mare de Gràcia i Amor!

de Vila-real protectora...

Guardeu tanta fe, Senyora,

que es tota en el vostre honor!

JUAN BAUTISTA CANDAU MARTÍ (1872-1922)

MORENA, PERÒ GRACIOSA

Com la llum del sol copiosa

gràcia ens comunica al mar,

sóc la morena graciosa

de la vora del Millars.

- "Perquè la cara teniu

tan moreneta, Senyora?"

- "Perquè visc a vora riu,

i soc d'ofici pastora.

No estranyeu siga morena,

filles de Vila-real,

puix estic de gràcia plena,

que és foc del ser divinal".

En la Vèrge de la Gràcia

sempre una cosa repare:

que quan la mire a la cara

pareix que veja a mamare!.

Bona Mare, pastoreta,

plena de Gràcia i Amor,

per això eres moreneta,

moreneta del meu cor.

L'aigua del riu de Millars,

que us besa els peus carinyosa,

passa cantant pels canyars:

"Morena..., però graciosa!"

JUAN BAUTISTA CANDAU MARTÍ

BENVINGUDA A LA MAREDEDÉU

Fa un any que estem esperan-te,

floreta del Madrigal,

el cor de Vila-real

fa un any que viu enyorant-te

i ara canta festejant-te

a l'hora de la vinguda.

El nostre amor et saluda

mare de gràcia i amor,

vida, esperança i dolçor.

Benvinguda, benvinguda.

Del sí de la blanca ermita

véns deler del nostre cor,

com el més preuat tresor

d'una valua infinita.

En tu hem posat la fita

de la nostra fe invençuda.

El nostre amor et saluda

mare de gràcia i amor,

vida, esperança i dolçor.

Benvinguda, benvinguda.

Senyeres oriflamades,

campanes i coloms blancs,

traca, poble, capellans,

ajuntament, corrucades

que l'amor, tantes vegades

convoca a dar-te rebuda.

El nostre amor et saluda

mare de gràcia i amor,

vida, esperança i dolçor.

Benvinguda, benvinguda.

En tu hi ha amor maternal

en la sort i en la desgràcia,

font de la divina gràcia

seràs per Vila-real

el més estimat regal

i la més segura ajuda.

El nostre amor et saluda

mare de gràcia i amor,

vida, esperança i dolçor.

Benvinguda, benvinguda.

VICENT FAUSTO MANZANO

EN EL RETORN DE LA IMATGE

Despedir-me? Nomai! Santa Patrona,

no està bé entre els que es volen despedir-se.

Podrà el temps separar-nos, podrà ú morir-se,

més si l'ànima vol, res se li'n dona.

Que l'amor, immortal, quan s'acarona

tot ú amb l'esperit, bé sap unir-se,

fugint d'aquest món, passa a establir-se

on tot és cant d'amor que a Déu s'entona.

Per això, al retornar cap a l'Ermita

ta imatge graciosa, en aquest dia,

muts els llavis, sols parla i diu el cor:

"Bé pareix qie te'n vas, rosa bonica,

més tu saps molt bé, Santa Maria,

que te tinc presonera per l'amor".

SERAFÍN LLORET PESUDO (1934)

LA MARE DE DÉU SOMRIU

Desperta’t, au cançonera,

del Termet la màgia viu,

que per fer-li cançoneta

la Mare de Déu somriu.

Alça el teu vol al capvespre,

alena el perfum dels pins,

que avui marxen les tempestes

i arriben els pelegrins.

Escolta la veu de crida,

els bronzes dels campanars,

els cors de la romeria,

el concert del riu Millars.

Mira la Vila d’ofrena

per la Mare celestial,

dos temples acullen l’esma,

l’Ermita i l’Arxiprestal.

Obri els braços a la festa

d’un esperit ancestral

que espera amb goig i fal·Lera

la Mare de Vila-real.

Desperta’t, au cançonera,

del Termet la màgia viu,

que per fer-li cançoneta

la mare de Déu somriu.

Apressa’t, au gandulera,

endreça el plomall del niu,

fem camí per la pineda,

passegem records d’estiu.

Sent el poble pels carrers,

els precs de la devoció,

les notes dels dolçainers.

el pas de la processó.

Canta els goigs a la Patrona,

davant la font del pastor:

“Sigueu sempre protectora,

Mare de gràcia i amor”.

Puja al cim de les arbredes,

convoca en ple les ciutats,

oblida rancors i penes,

per la pau som benaurats.

Desperta’t, au cançonera,

del Termet la màgia viu,

que per fer-li cançoneta

la Mare de Déu somriu.

MANUEL PITARCH FONT

ALABAT SIGA SEMPRE EL NOM TEU

... i quan el sol es trenca en mil punxes de llum

i els ocellets s’amaguen cercant l’ombra somniada,

la Vila, amb mala gana, s’estira desfeinada

mig somrient a l’aire que dorm amb suau perfum.

Allà, vora l’ermita on viu la Gràcia Plena,

el pastoret vigila, etern somni de cel,

i els pins baixen les branques com màgic tros d’un vel,

que dóna el verd de l’ombra a la Verge Morena.

La groga migdiada no adorm la veu del poble,

que místic s’acarona en eixe niu d’amor

i amb fe que naix amb força, vencent tanta claror,

segueix cantant alegre el seu etern recoble.

El cant de la campana contesta la tonada

i el so polit del bronze musica amb dolça veu

el cant amb que el meu poble demostra lo que creu

girant a colps de voltes; resant entusiasmada:

“Alabat siga sempre el nom teu, Santa Maria, Mare de Déu”

... quan el sol ha fugit a les terres llunyanes

i la nit ve creuant les altives muntanyes,

un estel matiner que la terra guarnia

ha furtat la blancor de la llum al vell dia.

I a l’encís argentat de la lluna encantada

que passeja joiosa de blanc circumdada,

el Millars remoreja mil càntics d’amor

que a la Verge de Gràcia li ofrena de cor.

I la veu de les aigües volant als fosc cel

se desfà en mil somriures de màgics estels,

que joiosos contesten al càntic senzill

que la nit acarona en cromàtic espill.

Ja en la terra ha callat eixa dolça campana

que en remors d’oració tot un poble agermana,

ja la gent dorm la pau delerant el nou dia

que vindrà ple de llum, de color i harmonia.

Per això son les aigües i els místics estels

els qui diuen amb fe a la reina del Cel:

“Alabat siga sempre el nom teu, Santa Maria, Mare de Déu”

MANUEL VILLARREAL CASALTA

LES TORNADES DEL FRARE BERNAT

Frare vell, frare Bernat,

la coveta que enyoraves

casa nostra s'ha tornat!

Diu que han dit que un rodamón

vol plantar-se com un arbre

a la vora de les aigües

del bon riu, nostre Millars,

i al Consell disposts hi són

per donar-li a aquell frare

les conhorts tan necessàries

que al Termet li facen llar...

frare vell, frare Bernat,

la coveta que enyoraves

casa nostra s'ha tornat!

Al matí la llum lluïa

dins la cova perfumada

i escampava el sol les boires

que es lliuraven d'aquest riu;

era el flaire de Maria

que al bell punt de tota albada

del seu Fill les llums més noves

encenia en ver somriu...

frare vell, frare Bernat,

la coveta que enyoraves

casa nostra s'ha tornat!

Diu la vila que el fraret

té una Verge i un Nadó

que es somriuen nit i dia

fent del lloc un paradís;

de raó vaja al termet

aquest poble en processó,

que la gràcia de Maria

per la vila és llum i encís...

frare vell, frare Bernat,

la coveta que enyoraves

casa nostra s'ha tornat!

Mn. VICENT GIMENO ESTORNELL

SALVE DE LA CORONACIÓ

Salve, Reina de la Plana,

del Millars dolç madrigal,

salve, Mare de Déu de Gràcia,

Mare de Vila-real.

Sou l'estel de la coveta

que a la vila encara guia,

de la Gracia moreneta

el somriure i l'alegria,

del Millars sou l'aigua neta,

la saó del nostre camp.

Moreneta de l'Ermita,

llum i guia celestial,

vos corona i vos estima

vostre poble, Vila-real.

Sou del Cel la llum més clara

que il·lumina nostra vida,

de l'Amor la dolça albada,

la més tendra melodia,

nostra Reina, Mare amada,

el remei pel nostre mal.

Moreneta de l'Ermita,

llum i guia celestial,

vos corona i vos estima

vostre poble, Vila-real!

Salve, Reina de la Plana,

del Millars dolç madrigal,

salve, Mare de Déu de Gràcia,

Mare de Vila-real.

Mn. VICENT GIMENO ESTORNELL