Villarreal Casalta, Manuel
Escriptor (1946-2010)
Manuel Villarreal Casalta va nàixer el 29 d’octubre de 1946, al si d’una família dedicada a l’activitat artesanal de l’espardenyeria al raval del Carme. Després de cursar els primers estudis a Vila-real va marxar a Barcelona per iniciar la carrera d’Arquitectura, però problemes familiars el van obligar a interrompre els estudis en el segon any i dedicar-se al treball com a empleat bancari i a donar classes particulars.La seua afició a l’activitat teatral, iniciada a l’infantesa en els grups artístics “San Pascual” i “Els XIII” fa que continue implicant-se en aquesta darrera societat, primer com actor en la representació de sainets valencians o en obres de major envergadura com la “Pasión de Jesús” de Fernández Ardavín, i després també dirigint un grup de joves aficionats, posant en escena obres còmiques i dramàtiques. Manuel forma part també aleshores del Grup de Danses populars que des de l’Agrupació Coral “Els XIII” recupera als anys seixanta les coreografies dels balls tradicionals de Vila-real.
Simultàniament desenvolupa la seua vocació com a escriptor, redactant el text per a representacions escèniques en espais religiosos com “Y cada año sigue naciendo” o “Un hombre de Asís”, en la que ell mateix encarnava la figura de Sant Francesc. Així mateix, dotat de notable inspiració i fàcil expressió versificadora comença a presentar-se i guanyar nombrosos premis poètics en Jocs Florals i Certàmens en diverses poblacions valencianes. Destaquen entre ells els aconseguits a Vila-real, Castelló i el “Vila de Nules” amb el seu poemari “Triangle del Neguit”. També en el camp de la narrativa guanya en dos ocasions el premi corresponent en el Certamen Literari de Vila-real amb les obres “Oronetes d’hivern” i “El secret de la torre”. Col•labora igualment amb els seus articles, de temàtica preferentment local, en publicacions com ara “Exágono” i “Cadafal”, i com a membre actiu de la Congregació dels Lluïsos dirigeix durant un temps la Revista Parlada “Camino”.
Per la seua expressivitat de paraula Manuel és convocat sovint a participar com a Mantenidor amb els seus discursos i composicions poètiques de caire popular en Pregons de Festes i presentacions de Reines de Festes en totes les comarques castellonenques, i a redactar el text de “Serenates a la Mare de Déu” a Castelló i Vila-real. La compositora Matilde Salvador posarà música a la seua “Salve Gojosa” en honor de la Mare de Déu de Gràcia.
Durant uns anys (1980-1983) va formar part de la Corporació Municipal de Vila-real en representació del partit polític “Unión de Centro Democrático”, intervenint especialment en l’àrea cultural. Al 1983 aconsegueix un gran èxit amb les representacions de l’obra “Final del Cisma de Occidente” que ell mateix escriu i protagonitza incorporant la figura de Benet XIII, el Papa Luna, que amb una participació col·lectiva d’actors aficionats es estrenada a l’església de Sant Mateu, i posteriorment representada als escenaris naturals del castell de Peníscola, i altres llocs com l’església Arxiprestal de Vila-real. L’obra va ser patrocinada i editada en forma de llibre per la Diputació Provincial de Castelló.
Dirigeix també l’escenificació de diversos autos sacramentals en ocasions litúrgiques o commemoratives i continua una producció poètica de temàtica més intimista, fins que al 1989 es va veure greument afectat per un ictus cerebral que dificulta les seues capacitats de parla i d’escriptura. Amb una gran força de voluntat aconsegueix una notable recuperació que, dins de les seues limitacions, li permet continuar participant en activitats teatrals amb el grup “Tabola” i mantindre’s implicat en la vida cultural local, per la qual cosa va rebre en 2009 el premi “Vint de Febrer” que atorga anualment l’Ajuntament de Vila-real, fins que un nou atac cerebral li va produir la mort el dia 7 d’abril de 2010.