Fausto Manzano, Vicent
Mestre i escriptor (1945- )
Va nàixer el 16 de juliol de 1945. Després d’haver cursat els estudis de Magisteri d’ensenyament primari a l’Escola Normal de Castelló, es va llicenciar en Pedagogia a la Universitat Central de Barcelona. Entre 1963 i 2005, en què es va jubilar, ha treballat en l’ensenyament a diversos nivells: col.legis i instituts de Borriana, Sabadell, Barcelona, Gualba i Vila-real. En la mateixa línia professional ha realitzat tasques com a professor de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica a l’ICE de la Universitat de València, i ha estat Coordinador per a l’Ensenyament del Valencià, i Inspector d’Educació. Igualment ha treballat en l’elaboració d’eines didàctiques per al professorat entre les que destaca la participació com a coautor del manual “El nostre poble, Vila-real”.
Ha conreat especialment la poesia, assolint el seu primer guardó en guanyar el premi Ausiàs March (Gandía, 1968) amb el poemari “Cantar de la veu novella”, al que han seguit la publicació de “Llibre de Palmira”, “Serenata”, “A flor de llavi” i “Hivern” i diversos premis i flors naturals en certàmens literaris com ara a Castelló (1982, 1988, 1992, 1994), Alberic (Premi Francesc Badenes Dalmau, 1978), L’Espluga (Premi Antoni Amat i Roig, 2001), Canals (Francesc Bru, 2002), Lleida (Certamen Marià, 2003), o Torroja del Priorat (Englantina d’Or, 2007).
En el seu treball com a narrador ha publicat els llibres “Pare, anem!”, “Carmesina”, “La reina Pinella”, “La rebel•lió de les dones”, “A tots els ulls brilla la mateixa llum”, “Aixó va anar així” i “En Joan de la Capa Gran” i guanyat entre altres els premis Xúquer (Alzira, 1985), Rafael Comenge (Alberic, 1988,2003), Roser d’Or (Puigcerdà, 2006), Sant Carles Borromeu (Andorra la Vella, 2006), Amiba (Barcelona, 2006) i Ramón Juncosa (Perpinyà, 2007). Important és també la seua dedicació al relat breu i a la narrativa infantil. Vicent Fausto ha conreat també el guionatge televisiu, i publicat articles en periòdics, revistes i ràdio, aíxí com l’assaig amb l’estudi “Lèxic vila-realenc en perill d’extinció" (Premi “Ciutat de Vila-real”, 2005)
En l’actualitat, ja jubilat, viu a Suera, poble de la seua dona, on esmerça el seu temps llegint, fent de llaurador, anant a algun centre escolar on demanen la seua presència i participant en la vida cultural, escrivint el text de la representació teatral de “Els Reis Mags” o el llibre de caràcter esportiu “Caminant per Suera. Rutes circulars de senderisme”.
