El nom antic del riu Millars
Altres noms ocasionals que el nostre riu de la Plana ha portat suposadament en èpoques més remotes varen ser difosos sense massa consistència pels erudits romàntics del segle XIX que li varen dir “riu Alventosa” per extensió d’un dels xicotets afluents que li arriben durant el transcurs per terres aragoneses, poc després del seu naixement al terme d’El Castellar (Terol), o també “riu Idubeda” establint una connexió geogràfica amb l’antic nom amb que va ser conegut el sistema Ibèric, i de manera més concreta les seues estribacions a la serralada de l’Espadà, com a les confuses elucubracions de Miguel Cortés y López al "Diccionario geográfico-histórico de la España antigua" (1836).
Udiva
La primera referència escrita amb valor documental del principal eix fluvial de la nostra comarca la dona el científic romà Plini el Vell al primer segle de l’era cristiana (“Naturalis Historia”, 3, 21), en el moment de descriure les peculiaritats de la costa mediterrània cap al nord de Sagunt. Totes les lectures fetes de les variants textuals dels manuscrits plinians per diversos investigadors venen a coincidir que el riu que ara anomenem Millars és assenyalat per Plini el Vell amb el nom: “Udiva”.
És cert també que les referències geogràfiques als textos dels escriptors clàssics són sovint prou difuses, però el contrast amb diverses fonts confirma que aquesta planura on ara vivim era des de temps remots una espècie de “terra de ningú”, territori límit entre los zones d’influència de les tribus edetanes al sud i les ilercavones en el període anterior a les conquistes romanes, i que aquest riu conegut com “Udiva” era considerat com una frontera natural per a totes elles, la qual cosa estaria a més confirmada per l’existència de diverses fortificacions d’origen ibèric a les vores del recorregut del riu.
Que aquest Udiva fronterer no és altre que el present Millars es reafirmaria quan la Plana torna a ser vaga zona intermèdia en restaurar-se a l’Edat Mitjana les zones episcopals segons les suposades diòcesis traçades a l’època romano-visigòtica, i s’intenten delimitar les àrees d’influència de les diòcesis de València i de Tortosa, establint el límit precisament a l’entorn natural del Millars.
Etimologia i variants
Pel que fa al significat d’aquest remot nom, resulta molt complicat d’esbrinar, però potser després d’un prefixe ibèric“Ur-/Ud-“ que és present i conegut en altres hidrònims o noms de lloc relacionats amb l'aigua, continga una arrel “-diva” que podria fer referència al caràcter sagrat de les aigües, consideració tan freqüent en els pobles primitius. Així: Ud-diva = "aigua sagrada". Molts autors, historiadors i filòlegs, han tractat rigorosament aquest problema de la identificació del Millars des del passat segle (Schulten, Hübner, Bosch Gimpera, García y Bellido, Fernández Nieto, etc.) tot coincidint amb la denominació assignada per Plini el Vell al segle I.
Tot i així, com a anècdotes més recents podria afegir-se que l’iberista Fletcher Valls altera la lectura habitual i anomena al riu com “Uduba” a l’article corresponent de la “Gran Enciclopedia de la Región Valenciana” (1973), basant-se segurament en una dubtosa traducció de Giovanni Arduino al segle XVIII, i que, als capítols relatius a l’època romana del llibre “Nuestra Historia” (1980) el doctor Enric Llobregat presenta com a il·lustració del seu apartat un mapa amb l’espai valencià segons els escrits del geògraf romà Pomponi Mela i afegeix per al nostre riu un altre nom encara: “Sorobis” però sense aportar cap explicació justificativa d’aquesta denominació, relacionada potser amb el nom "Serabis" amb que Pomponi esmenta al segle I de la nostra era el que hui anomenem riu Palància.
En les dates més immediates, el tema ha estat analitzat a bastament pel professor de la Universitat de València Luciano Pérez Vilatela en "Estudios de hidronimia y toponimia antigua castellonense" (1994), confirmant sens dubte el topònim "Udiva" com el nom antic de l'actual riu Millars.
Font: "Cadafal", setembre de 1999 ("L'entrellat")
