Agrupació Coral Els XIII
Societat cultural fundada el 15 de febrer de 1915 per un grup de joves cantors membres del cor parroquial que varen decidir ampliar les seues activitats musicals a la polifonia clàssica, el teatre i la interpretació instrumental. Sota la direcció de Pedro Ortells Fortuño, el grup estava integrat per tres cantors de cadascuna de les veus masculines fonamentals: contralt, tenor, baríton i baix.
Eren els seus noms Miguel Llop, Pascual Catalá, Manuel Fenollosa, Pascual Andreu, Vicente Monfort, Pascual Vicent, Eliseo Girona, Pascual Balaguer, José Gil, Pascual Rius, Bautista Ortells i Pascual Sempere. El nom de l’entitat fa al•lusió a aquest primer grup coral, i els quatre colors de la seua bandera simbolitzen les quatre tessitures vocals.
Un gran projecte cultural
Escenari del saló a l'antiga seu social |
En aquell moment, a més del Cor i de l’escola gratuïta de solfeig per al foment de nous aficionats musicals, l’entitat inicia la formació d’un quadre artístic de comèdia i sarsuela, amb orquestra pròpia, els components del qual eren tots socis o fills d’aquests. Distingides personals locals com ara Angelina Abad, mossèn Benito Traver, mossèn José Ramon Gil o José Goterris participen activament en el funcionament de la societat, que presenta les seues funcions i recitals en locals o escenaris improvisats.
Al 1928 es planteja formalment la creació d’un gran saló teatre i centre cultural, per a la qual cosa, amb un crèdit concedit de la Caixa d’Estalvis local s’adquireix un solar al costat del camí del Cedre, en procés d’urbanització, que arribava des del passeig de la Murà fins a la sèquia Major. A la part frontal es basteix aleshores un preciós coliseu teatral que s’inaugura el 22 de novembre de 1933, sent aleshores president Vicente Monfort i secretari de l’entitat Vicente Beltrán.
Quadre final de la representació del " Betlem |
Comença així una fecunda programació cultural, amb espectaculars escenificacions líriques, així com representacions teatrals de tota mena, incloent moltes obres originals d’autors vila-realencs. A més de les tradicionals representacions nadalenques del “Betlem” del pare Felis, i de les escenes de la “Passió i Mort de Jesús”, s’incorporen altres con “Don Juan Tenorio” al mes de novembre o el muntatge de “Pastorets i pastoretes” sobre miracles pasqualins.
Malauradament l’esclat de la guerra civil interromp aquesta trajectòria, el local és incautat per la CNT i, malgrat que es respecten els arxius de documentació i repertori, l’activitat és molt conflictiva i orientada políticament i, en acabant la contesa les instal•lacions resten molt deteriorades i la societat amb un fort deute econòmic, de manera que els socis actius decideixen la venda del local a una empresa comercial que el destinarà a cinema i sala d’espectacles lleugers.
"La Figuera"
1943. Cine a Els XIII |
El nou Saló Teatre va ser inaugurat el dia 17 de maig de 1947, amb una representació de la sarsuela "El dúo de La Africana". Durant diversos períodes el saló és destinat així mateix com a local de projeccions cinematogràfiques. Les dècades dels cinquanta i dels seixanta son novament molt prolífiques per a l’entitat, amb un seguici d’actors i músics aficionats de gran qualitat que posen novament en escena sarsueles, comèdia valenciana i també obres teatrals de notable empenta.
La figuera de "Els XIII", el dia que va ser tallada |
Als anys setanta cedeix considerablement la vida musical de l’entitat però pren nova força l’aspecte teatral, amb el muntatge de melodrames i comèdies contemporànies i la incorporació d’una nova onada de joves actors. Pel mateix temps, se revisita continuadament el repertori de sainet tradicional i se crea un Grup de Danses que participa en la recuperació del patrimoni folklòric local i de la música tradicional valenciana.
Al 1978 se produeix la renovació i actualització dels Estatuts de la Societat, adaptant-los als nous temps, i mentre continuen les representacions de caire popular, sota la direcció de Manuel Villarreal se crea un gran espectacle teatral commemoratiu del final del Cisma d’Occident que se representa de manera solemne en la Basílica de Sant Mateu, l’església Arxiprestal i en el castell de Peníscola on va viure el Papa Luna.
Les darreres dècades
Les dècades més recents han mantingut la vitalitat del seu Casino recreatiu i han significat un període de col•laboració amb altres entitats oficials i culturals. Així, es varen crear els “Cicles de Comèdia Valenciana” amb la participació de la major part dels grups teatrals amateurs de la província, es posaren en escena un notable conjunt d’obres de contingut moral i religiós en les Setmanes Culturals promogudes per la Caixa Rural (entre elles el muntatge del auto calderonià “El gran teatro del mundo” escenificat posteriorment en altres diversos llocs), s’acolliren els cicles “Tots al Teatre” promoguts per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la participació de grups teatrals procedents de tota Espanya, i l’entitat ha estat amfitriona de moltes altres societats culturals, com ara la Banda de Música, la “Tertúlia Flamenca de la Plana”, el Club d’Escacs, espectacles de màgia, jazz, música lleugera, etc.En les Bodes de Diamant celebrades al 1990, sent President de l’entitat Vicente Casalta, se va programar un completíssim conjunt d’activitats, concerts musicals i representacions escèniques; van ser realitzades destacables millores en el Saló Teatre i en el local social; va ser convidat d’honor el cèlebre baríton Manuel Ausensi, i la Corporació Municipal va distingir a l’Agrupació Coral “Els XIII” amb la Medalla de Plata de la Ciutat, destacant públicament la seua diversa i prolongada acció en favor de la cultura local.
En data més recent, la societat ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de la ciutat, que s'ha fet càrrec d'una pregona remodelació tant de l'interior com de l'aspecte extern de l'edifici, cedint parcialment el seu ús per a la programació d'activitats culturals per part del municipi durant un període de 25 anys. (J.H.R.)