La capella de la Mare de Déu de Gràcia

Molt poca gent reconeix la plaça, o millor encara el que és oficialment un carrer dedicat a Pedro Bayarri, una de les més cèntriques de la ciutat, amb el nom d’aquell advocat i polític de Vinaròs que fa tenir com a major mèrit per als nostres paisans el d’aconseguir una subvenció del govern per tal de pavimentar l’interior de l’Arxiprestal. Molt més comú és anomenar-la, després sobretot de la seua completa urbanització a meitat del segle passat, com a plaça “de la Mare de Déu de Gràcia” en honor de la capella que s’hi troba a un dels costats del carrer.

La primitiva capella estava uns metres més avant, més o menys a espatlles d’on es troba el monument d’Ortells dedicat a Tàrrega.

Havia estat erigida i beneïda al 1740 i el veïnat li dedicava festa anual al segon diumenge de setembre. També la capella era l’origen de la processó que el dia 3 de maig, dia del Descobriment de la Santa Creu, anava a realitzar la benedicció del terme i retornava a entonar un solemne Te Deum a l’església Major.

Al 1929 es va iniciar l’eixample de la zona, amb l’enderrocament de l’antic forn “de Cabellera” i algunes cases més alineades amb el carrer del Doctor Font. També la capella va haver d’acomodar-se a les variacions urbanístiques i, després de la construcció d’un nou oratori, va ser demolida totalment. La remodelació total de la plaça va trigar encara altres vint anys, arribant l’obertura fins al raval de sant Pasqual, i ja la presència de la capella havia assumit total protagonisme.

Els actes devocionals han minvat prou, ja que les celebracions en honor de l'actual patrona de la ciutat tenen espai propi, però encara serveix per a realitzar la benedicció dels rams al diumenge inicial de la Setmana Santa a la parròquia de sant Jaume. En l'actualitat la capella alberga també les imatges gremials de Sant Cristòfol, cedida pels transportistes, i la de Sant Isidre, procedent de l'antiga Càmara Agrària.