L'ostensori de la Immaculada (taller de Joan de Joanes)
En eixe mateix període sembla haver estat realitzat l’ostensori als obradors valencians de Joan de Joanes els models del qual sembla seguir la representació mariana que ofereix, en especial la “Immaculada” de la col•lecció “Central Hispano” de Madrid, pel seu fons daurat. L’obra consisteix en una pintura a l’oli sobre taula rectangular amb roleus i rematada per un medalló circular, a dues cares, i alçada sobre un repeu mixtilini mitjançant suport balustrat. El conjunt de fusta sobredaurada té una alçada de 73 centímetres i una amplària total de 30 cm. El format, tradicional, presenta però notables variacions respecte de les icones portàtils més habituals, emprades en les cerimònies litúrgiques devocionals del període.
Així, en una de les cares mostra, en lloc del retrat de Crist, una representació del rostre de l’Ecce-Homo, sobre fons daurat, coronat d’espines que li taquen de sang la front i deixant veure a la part inferior l’extrem de les mans nugades amb una corda que subjecten a la part esquerra de la faç una canya com a símbol de la Passió. El rostre de Jesús, d’execució minuciosa i detallista, està lleugerament inclinat cap a la seua dreta amb la mirada centrada a l’espectador i amb els ulls entristits vessant de llàgrimes. La tipologia segueix els models de Joan de Joanes en altres obres semblants, com ara l’existent al Museu del Prado, tot i que adaptada a les dimensions del present ostensori que, al medalló circular superior, porta la inscripció: “Ecce Homo”.
A l’altra cara, en lloc del rostre de Maria Dolorosa, que seria la corresponent formal més freqüent en relació al de l’Ecce Homo, s’hi troba una representació de la Immaculada Concepció de Maria, segons el model iconogràfic introduït al segle XVI i que combina elements de l’anomenada “dona de l’Apocalipsi”, és a dir, una jove donzella rodejada de raigs i amb els peus sobre una mitja lluna, amb altres procedents de les lletanies marianes que tindrien la seua culminació en la Lauretana, en honor de la Mare de Déu de Loreto al darrer quart del mateix segle.
En aquest cas, com a les representacions més primitives, no s’ha incorporat encara el fons celestial ni la corona d’estels que caracteritzaria la imatge de la Puríssima en etapes posteriors, però sobre el fons daurat porta al damunt la cartela amb el lema: “Tota pulchra es amica mea et macula non est in te” (citant el llibre bíblic del “Càntic dels Càntics”), al•lusiva a la divina concepció virginal de María. La seua figura, de rostre ovalat juvenil i cabell ros onejat que li cobreix els muscles, està vestida amb túnica blanca d’escot circular adornat, cenyidor alt, i mantell blau amb senzilla sanefa, i junta en oració els palmells de les mans a l’altura del pit. El medalló superior presenta el rostre de Déu Pare en actitud de beneïr amb la mà dreta alçada, i davall, Déu com Esperit Sant en forma de colom blanc.
A més del lema de la filactèria que rodeja la lluna que la Immaculada té als peus: “Pulchra ut luna” (bella com la lluna), altres huit banderoles acompanyen a ambdós costats altres tantes representacions al•legòriques d’arrel bíblica, com a lloances a la Verge Maria i la seua Puríssima Concepció: el sol, la porta del cel, la palmera, i la ciutat de Déu a la dreta de la imatge, i a la seua esquerra també de dalt a baix, un estel, la torre davídica, un cedre i una flor de lliri blanc.
