Flors García, Juan

Metge, editor i filantrop (1892 – 1980)

Va nàixer el dia 11 de juliol de 1892, en una família molt vinculada durant tot el segle XIX a la vida social i política de Vila-real. Després de cursar estudis secundaris als escolapis de València va marxar a Barcelona on es va llicenciar en Medicina al 1917 i va obtenir el grau de Doctor quatre anys més tard.

Propagandista catòlic

D’idees molt tradicionalistes, afí al Partit Carlista, des de la seua joventut es va integrar en tota mena d’activitats socials i sindicals de signe catòlic, que als anys de la República el van convertir en destacat dirigent del moviment polític de la dreta “Acción Católica Nacional de Propagandistas”. Amb 27 anys participa en la fundació del Sindicat Catòlic Agrari de Vila-real i posteriorment va ser vocal de la directiva de la Federació Castellonenca de Sindicats Agrícoles. Establert a Barcelona, participa en el foment del cooperativisme catòlic a Castella i Catalunya, juntament amb el president de la “Confederación Nacional Católico Agraria”, Antonio Monedero.

En reconeixement d’aquesta continuada tasca, el Papa Benet XV li va concedir al 1920 la Creu de sant Gregori el Magne, i posteriorment, Pius XI li concedeix la Medalla d’Honor benemèrita de l’Any Sant (1933) i li dona accés a la noblesa vaticana com a Cavaller Secret de Capa i Espasa, categoria honorífica de la que arribaria a ser Supernumerari en temps de Pius XII (1951), Cambrer d’Honor amb Joan XXIII (1962) i, després de les reformes de la Casa Pontifícia derivades del Concili Vaticà II, “Gentilhome de Sa Santedat” amb Pau VI (1977) i Joan Pau II (1979).

Activitat sociopolítica a la postguerra

Juan Flors, amb l'ambaixador de l'Estat Vaticà, monsenyor Antoniutti

Finalitzada la contesa civil, va ser designat Director de l’Hospital Provincial, president de la Cambra provincial de Comerç i, des del juny de 1938 fins al desembre de 1940, president de la Diputació de Castelló, càrrec des del que va coordinar la depuració política dels funcionaris públics i oficials de tota la província. A nivell regional va ser també membre de l’anomenada “Comisión de Reconstrucción del Reino de Valencia” i impulsor de l'Auxili Social.

A Barcelona crea els anys següents les empreses “Editorial Científico Médica”, especialitzada en els temes sanitaris, i la “Juan Flors Editor”, promotora d’un important catàleg de publicacions de continguts morals i espirituals catòlics, actives fins al 1998. Relacionada amb elles va crear una gran xarxa de libreríes per Espanya, Portugal i els països latinoamericans.

Al 1948 va promoure a Vila-real una Fundació benèfica dedicada a l’educació primària dels xiquets i la seua iniciació en el mon professional, encarregant la seua direcció i orientació a Sacerdots Operaris diocesans. Gran part de la seua fortuna va estar destinada a la creació d'un complex educatiu on tenien plaça escolar i alimentació fills d'immigrants de les barriades perifèriques de la localitat. Flors va establir un decàleg per a les prioritats d'ingrés a la fundació. Els primers capítols donaven preferència als fills de mare soltera, els orfes i aquells xiquets el pare o mare dels quals hagueren abandonat el domicili conjugal.

Així mateix promou la “Hospitalitat Valenciana de Nostra Senyora de Lourdes”, un grup de colonització agrícola destinat a jornalers pobres, sense terres en propietat, a la fi de proporcionar-los mitjans de vida, i la construcció de blocs de vivendes econòmiques de caràcter social (1962).

Distincions públiques

El Govern espanyol el va recompensar, entre altres honors, amb diverses Creus de Beneficència, la Creu Distingida de sant Raimon de Penyafort i la Medalla al Treball. Al 1967, el centre de la “Fundación Flors” va ser reconegut oficialment com a centre de Formació Professional regulada. En l’actualitat continua els seus ensenyaments oficials i, el mateix que el centre de Primària (ara públic concertat) i les instal•lacions esportives del conjunt educatiu segueixen donant grans prestacions socials, regits per un Patronat amb representació ciutadana, política i diocesana.

Fill adoptiu (1939) de les poblacions de Viver i de Sogorb, l’Ajuntament de Vila-real el va distingir com a Fill Predilecte el 9 de novembre de 1962, tot i que la cerimònia oficial es va realitzar al maig de 1980. A l’octubre de 1979 el Papa Joan Pau II li va concedir l’Encomanda de l’Orde de sant Gregori, les insígnies de la qual li varen ser imposades pel Nunci monsenyor Dadaglio a la capella de la pròpia Fundació, un interessant edifici inaugurat al maig de 1957, obra de l’arquitecte valencià J. M. Esteve, que evoca externament la basílica de sant Pau Foramurs de Roma, i amb pintures murals al seu interior del pintor barceloní Francesc Labarta Planas(1883-1963).

El doctor Flors va morir a Vila-real el 19 de setembre de 1980.