Sarthou Carreres, Vicente
Advocat i poeta (1889-1951)
 Vicente Sarthou |
Després de cursar els estudis secundaris a Castelló es va matricular en la Facultat de Dret de la Universitat de València, on es va llicenciar de manera brillant al 1913. Des de molt jove va conrear amb encert tant la poesia, publicant diverses composicions a revistes literàries de Madrid i de València, com el teatre. Una comèdia seua titulada “La risa amarga”, escrita en col·laboració amb companys estudiants, va ser estrenada amb èxit al teatre Eslava de la capital valenciana el 28 de novembre de 1910.
Una vegada superades unes renyides oposicions a la judicatura, assolint un dels primers llocs, es va establir cap al 1917 a la població de Vélez Rubio (Almeria), i allí va regentar durant algun temps el Registre de la Propietat al temps que s'inseria, participant en tertúlies i recitals literaris, en l’ambient cultural de la zona; va contraure matrimoni amb la jove i rica hereva velezana Filomena Miras Gómez-Manzanera, de la qual no va tenir descendència. A l’agost de 1935 es va aveïnar al municipi de Chirivel.
Durant la Guerra Civil va ser oficial de l’exèrcit republicà i, per la seua titulació va ser reclamat a l’agost de 1936 per tal de formar part d’un Tribunal Especial Popular de justícia, constituït provisional i urgentment per l’escassesa de magistrats oficials, pel que se va haver d'enfrontar així amb la greu responsabilitat de resoldre sobre el destí de molts presoners del ban nacionalista insurrecte, procedents de Cartagena, Múrcia i Alacant, la qual cosa li va produir greus problemes psicològics i personals als anys posteriors.
Empresonat als anys de la postguerra, en finalitzar la condemna va retornar a establir-se a Vélez Rubio, portant una vida introvertida i rutinària com a fiscal dels tribunals fins als seus darrers dies al 1951, neguitejada per una sèrie de complicades circumstàncies íntimes degudes a desavinences en el seu matrimoni, i rancúnies socials pels efectes de la seua obligada actuació durant el temps de la guerra.
Pocs mesos després de morir Vicente a Vélez Rubio, el seu germà Carlos va recopilar les composicions poètiques que havia deixat inèdites i, sota el títol de “La voz del poeta muerto” les va fer publicar en una edició restringida de 200 exemplars distribuïda entre els amics i familiars més pròxims. El llibre que, sense ordre cronològic de composició, presenta en tres vessants (religiós, sentimental i amatori) el cos fonamental de les seues composicions líriques, mostra la maduresa tècnica de l’autor (sonets, rodolins, dècimes, tercets d’art major, etc.) i una elogiable varietat estilística (elegies, cançons, humorades, èglogues), amb evidents ressons del modernisme, però també de les avantguardes literàries contemporànies.
Font:: Jacinto Heredia, "Vicente Sarthou, poeta" ("Cadafal", setembre 2002)
Documentació: José D. Lentisco Puche, “Galeria de escritores velezanos” (“Revista velezana”, 1999).
