El cor nou de l'Arxiprestal

La darrera intervenció arquitectònica haguda a l’església parròquia de Sant Jaume va ser la construcció d’un nou cor. Fins aleshores el cor es trobava ubicat al presbiteri de l’església, emprant com a instrument musical l’orgue fabricat a València l’any 1724 per Nicolás Salanova, Thomás Grañena i Martín Uzerralde, de fet un dels escassos bens mobles, juntament a alguns dels retaules dels altars que foren aprofitats de l’anterior església gòtica en bastir-se el nou temple parroquial. L’orgue es va mantenir en ús fins al desballestament total que va patir l’any 1936, però recentment ha estat reconstruït, dins del procés global de restauració de l’església efectuat per la fundació “La Llum de les Imatges”, amb un cost total de 450.000 euros.

L’orgue nou va ser instal•lat al cor sobre l’entrada principal a les primeres setmanes de 1930, a l’estructura concebuda per l’arquitecte municipal de Castelló, Francisco Maristany Casajuana (1897-1950) que, sense eixir-se mai d’un llenguatge eclèctic, va desenvolupar un interessant conjunt d’obres a la primera meitat del segle XX. El pòrtic presenta una planta rectangular amb lleugers xamfrans als dos extrems i un típic esquema d’arc de triomf a la part frontal, amb tres ulls dels que el central puja sobre el fris i els dos laterals tenen menor altura.

Altres dues portes més coincideixen amb les del cancell treballat al 1802 per Ramon Casaus, i a la part superior d’ambdós xamfrans hi ha sengles vans adintellats. Una cornisa, molt marcada, intensifica amb el seu caire barroc l’estil del conjunt, en discórrer sobre els parells de columnes corínties adossades que estableixen la separació dels vans. Una balustrada contínua remata tota la part superior.

Cal assenyalar a més que existeixen dos accessos laterals, i que sobre l’arc central dos àngels sostenen un medalló en el que apareix la inscripció “JHS” realitzada amb lletres daurades sobre un fons de color roig. L’accés de pujada al nou cor i orgue es realitza mitjançant una escala de cargol ubicada al costat esquerres així com s’accedeix al recinte.

En tractar-se d’una obra interior no es va sol·licitar llicència oficial de les obres, per la qual cosa resulta molt escassa la documentació municipal al respecte tot i que les obres semblen haver estat acabades per a les festes de la Mare de Déu de Gràcia, al setembre del mateix any 1930, però la solemne inauguració tant del cor com del nou orgue, construït per l’empresa va tenir lloc el dia 13 d’agost del següent any, essent retor de la parròquia l’actiu arxiprest Miguel Pedrós.

Font: Lizandra Rubio, Joaquín. “La entrada principal de la iglesia arciprestal de San Jaime". “Cadafal”, setembre 2008.