L'orgue barroc de l'Arxiprestal
Contingut
L’orgue de Salanova
Els fabriquers de la parròquia donen poders al mercader Pedro Franch el 31 de juliol de 1722 perquè, en representació seua i del clero parroquial, contracte un nou orgue, amb la condició que el pressupost no supere les 1250 lliures. Dos anys després l’orgue quedà instal•lat en el temple de Sant Jaume, obra de l’artesà Nicolàs de Salanova i Vilagrasa, en col•laboració amb Tomás Grañena i Martín Userralde, tal com consta en lloc molt discret del propi instrument , dins de la caixa de vents, escrit amb signes cal•ligràfics de tamany uncial. Aquesta societat d’orgueners, així com els seus descendents, foren els autors durant el segle XVIII de més de cinquanta orgues eclesials, la major part en el territori valencià (entre ells els de Novelda, Oriola, Callosa o el de la seu de València), sent els artesans més destacats i característics de l’orgueneria barroca.
El moble de l’orgue de Vila-real se distribueix en dos parts essencials: la cadireta i l’orgue major. La primera se situa sobre un voladís a espatlles del seient de d’instrumentista ubicat en una estreta balconada front al teclat que se situa als peus dels tubs de l’orgue major, sota la trompeteria de batalla. Els tubs de la cadireta se disposen en tres cossos amb una teulada corba que evoca el frontal de l’orgue major, distribuït en cinc cossos verticals, amb una ornamentació sòbria però molt equilibrada quant a formes i proporcions, basada en pilars i motllures decorats amb rocalles daurades.
Cadireta i salmers de l’orgue major se presenten treballats en grans peces de fusta massissa i conductes llaurats que evidencien una arriscada realització tècnica i un evident domini per part dels constructors.
Disposició dels jocs
Orgue major
Mà esquerra: Cymbala / Xirimia, Baixonet/ Ple, Trompa reial/Ple, Rossinyol (pajarillo)/ Ple en 15ª i 19ª, Nasard en 17ª/ Ple en 15ª, Nasard en 15ª / Octava, Nasard en 12ª/ Flautat Segon, Bordonet / Flautat Major, Violó.
Mà dreta: Clarí clar, Clarí de campanya, Trèmolo, Trompa reial, Cymbala, Ple /Flauta, Ple/ Corneta, Ple en 15ª / Nasard en 15ª, Octava/ Nasard en 12ª, Flautat Segon/ Bordonet, Flautat Major/ Violó.
Ecos
Mà esquerra: Flautat Violó.
Mà dreta: Violins, Corneta d’eco, Flautat Violó.
Cadireta
Mà esquerra: Flautat Segon, Violó/ Ple en 15ª i 19ª, Nasard / Ple, Veu humana / Ple.
Mà dreta: Corneta anglesa, Violó /Flauta, Ple / Veu humana, Ple Segon / Clarí, Cascabells.
Restauració
L’orgue barroc, traslladat al nou temple parroquial començat a edificar al 1752, va estar en actiu fins a l’agost de 1931 en que va ser inaugurat el sisè dels orgues, de caràcter romàntic i construït per la casa Amezua de San Sebastián, situat al cor elevat sobre l’atri de la porta principal del temple. Durant la Guerra Civil de 1936-39 va patir greus desperfectes tant en els tubs com en la part ornamental, restant inutilitzat fins que entre juny de 2007 i octubre de 2008 i dins de la campanya de recuperació patrimonial de la Fundació “La llum de les imatges” ha rebut una pregona restauració finançada amb fons de les administracions públiques.
Els treballs han estat dirigits pel mestre orguener alemany Gerhard Grenzing, i han permès la recuperació dels elements originals com paravents, salmers, manxes i mecànica de registres, reconstruint els tubs i teclats per procediments artesanals com els originaris. Un nou motor de vàlvules subministra ara el vent de manera automàtica als dos mil tubs que conformen l’instrument. De la mateixa manera s’ha restaurat la caixa de l’orgue retornant-li la seua barroca bellesa. El concert inaugural va ser solemnement celebrat el 17 de maig de 2009 amb un recital del destacat organista valencià Juan de la Rubia amb peces de Cabanilles, Ciurana, Soler, Duron i altres.
