La porta principal de l'Arxiprestal
El cancell, o mampara, realitzat té forma de baldaquí, està format per quatre columnes, dues a cada costat, d'ordre corinti i realitzat enterament en fusta, "pino todo méliz y de buena calidad", segons s'indica en una de les clàusules del contracte. Pel que indiquen les capitulacions i el conservat actualment sembla ser que el projecte inicial es va dur a efecte només parcialment. Cal tenir en compte que el paravent va patir una important modificació en la seva part alta amb motiu de la construcció del cor alt, que va alterar sens dubte les característiques contractuals, i per altra banda hi ha al mateix elements decoratius que no corresponen a la seva època de construcció, sinó que més aviat són de finals del segle XIX, i possiblement es van realitzar bé per haver quedat inacabat o pel deteriorament causat per l'ús. Amb tot, hi ha una clara diferència de qualitat i disseny entre la porta principal i el cancell pròpiament dit, el que fa suposar que puguin ser diferents els autors de les dues obres.
El disseny de la porta i cancell, no és original de Ramon Casaus, sinó del mestre escultor Francisco Navarro, de València a qui la Junta de Fàbrica va denegar l'execució pel seu elevat cost, ja que ascendia a la quantitat de 1.200 lliures, mentre que Casaus es comprometia a fer la mateixa feina per només 650 lliures, quantitat que després rebaixaria fins a les 600 lliures quan se signa el contracte. Francisco Navarro, veient-se enganyat, va reclamar a la Junta de Fabrica la quantitat de 25 lliures pels dissenys realitzats i que van ser després aprofitats per Casaus, la Junta de Fàbrica es va negar a l'entrega d'aquesta quantitat, originant amb això un llarg plet.
En el contracte esmentat, s'esmenta també per primera vegada el xapat exterior de la porta, indicant: “Que la colocacion del llaton que debe colocarse a la parte exterior de la puerta principal ha de ser de cuenta del citado Casaux con arreglo al diseño, que para ello se le presentare, pagando el fondo de fábrica los materiales que se necesiten para ello”. Més endavant assenyala: “Que en cuanto al dibujo del latón, que debe colocarse en la puerta, podrá la Junta elegir otro, como le pareciere”. El disseny del revestiment metàl•lic exterior de la porta, realitzat enterament amb xapa repussada de llautó i el disseny es aportava, té un acusat traçat barroc, amb clares referències a Bernini, i seria tret amb tota seguretat d'algun gravat de l'època.
Al centre i part inferior de la porta, apareix una piràmide, que representa l'Església com eix del món i en la seva meitat dos medallons, l'esquerre amb el rostre de sant Jaume i el dret amb la Creu de l'Orde de Santiago, sobre els que volen dos àngels amb la corona i palma del martiri, en referència al patit pel sant titular. Dominant el conjunt i sota un baldaquí, hi ha un sol resplendent, que representa Déu, del qual surten uns cortinatges que emmarquen tot el conjunt. D'altra banda, dos àngels en actitud de remuntar el vol, en el terç inferior de la porta, sostenen unes cadenes que surten dels dos medallons abans esmentats, i que volen simbolitzar la unió existent entre el món celestial i el terrestre.
Amb el pas del temps, la xapa de llautó de la porta va sofrir danys importants, centrats especialment en la part inferior, i precisa per tant la seva restauració. La reparació i neteja del revestiment exterior, tant de la porta principal com el de les restants de l'església, van ser realitzades sent rector de la mateixa Joan Baptista Alba Berenguer. Els treballs de Ramon Casaus van estar complementats pel mestre paleta Agustí Mata, del qual encara que en el contracte res s'indica sobre la seua procedència, quasi amb tota seguretat, seria de la mateixa localitat de Vila-real.
Documentació:
Doñate Sebastiá, José María; “Las puertas de la Arciprestal”, “Cadafal”, mayo 1985.
Lizandra Rubrio, Joaquín: “La entrada principal de la Iglesia Arciprestal de San Jaime”, “Cadafal”, setembre 2008.
