Cendoya i Oscoz, Eugenio Pedro

Arquitecte (1894-1975)

Va nàixer a Villabona (Guipúscoa), el 6 de septiembre de 1894. Va cursar estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es va titular al 1919, havent estat deixeble de Lluís Domènech i Montaner i d'August Font i Carreras. Del seu pas universitari es conserven els treballs de segon curs de Projectes “Iglesia Capitular y Palacio para las Órdenes Militares de España” i “Sala del capítulo de la Orden Militar del Santo Sepulcro”.

Cendoya va obtenir reconeixement oficial al guanyar el concurs convocat el 1924 per a la realització d’un dels edificis emblemàtics de l’Exposició Internacional de Barcelona que s’havia de celebrar cinc anys després. El seu disseny, realitzat en col•laboració amb l’arquitecte Enric Catà, seguia la línia eclèctica que li va ser habitual amb la inclusió d’elements barrocs en un conjunt de característiques plàstiques d’un renaixentisme castís. L’edifici, anomenat Palau Nacional va ser bastit a la muntanya de Montjuïc, com a remat de l’avinguda de Maria Cristina, entre els anys 1926 i 1929 i, malgrat que en un primer moment havia de tenir un caràcter efímer, prompte es va convertir en un dels símbols de la capital barcelonina. L’any 1934 va ser destinat a Museu d’Art de Catalunya (MNAC) i recentment ha rebut intenses adaptacions interiors per l’arquitecta Gae Aulenti.

A Vila-real, i mitjançant l'amistat que tenia amb la família de don Juan Flors, Pedro Cendoya va dissenyar l’edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real al carrer Major Sant Jaume, la façana del Centre Social de la Cooperativa Catòlica Agrària al carrer de Sant Antoni, i va plantejar per encàrrec municipal un ambiciós projecte d’urbanització del Termet de la Mare de Déu de Gràcia, que incloïa pistes esportives, hotels i zones residencials, que va ser interromput a causa dels esdeveniments polítics i l’esclat de la guerra civil, i del qual sols varen ser duts a terme la gran escalinata d’accés a la plaça de l’ermitori i l’edifici que en l’actualitat està destinat a alberg municipal.

Altres projectes destacables son el monumental conjunt de viviendes al carrer Joaquin Costa, 3 de Saragossa, l’edifici del Banco de Bilbao a la plaça de Catalunya de Barcelona, el presbiteri a la parròquia de Sant Julià de la població tarragonina de L’Arboç que era el seu origen familiar i que emmarca l’altar baldaquí amb la figura del sant titular obra de Frederic Marés, viviendes residencials al Castellar del Vallés, o la cripta de la parròquia de la Verge de la Pau, també a Barcelona.

Catedràtic de Tecnologies de la Construcció i Arquitectura Legal a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, als darrers anys va ser degà del Col•legi d’Arquitectes de Barcelona (1966-1968), i professor a la Universitat de Barcelona ocupant la càtedra de Deontologia, Valoracions i Arquitectura Legal. Va morir a Barcelona, el 29 de març de 1975.