Carrer dels Tres Molins

El nom del carrer recorda el del conjunt de molins oliers, moguts amb força animal, que existiren al camí vell de Borriana, a la partida de Carinyena i que estan profusament documentats des dels començaments del segle XVII. Així per exemple: (1611) Padró de Bens, fol. 18 rº. (AMV 857): Anthoni Damiá Bellot, nott.: “un molí olier camí de Borriana affr. ab molí dels hereus de Sº de Aranda Christofol de Guimerà cavaller”. (1654) Padró de Riquesa, fol. 44 rº. (AMV 859): Mº Cosme Jordà Cavaller Clergue “un molí olier ab tres orts de terra tancat de paret... afr. ab molí dels hereus de Jaume Blau camí de Borriana enmig”.

A finals del XVIII, el conjunt era ja una referència per a designar una partida rural a l’esmentada zona: (1770) Padró de Riquesa, fol. 81 rº. (AMV 876): Joaquín Sebastià y Gil “un molino aseytero llevava el Dr. Pedro Sebastià als tres molins”. Però amb el canvi dels conreus agraris i la progressiva reconversió de la partida en terres de regadiu, cap a finals del segle XIX no restava d’aquests vells molins de sang més que el nom, amb el qual s’acostumava esmentar al camí d’accés, una vegada ultrapassats els antics partidors de la sèquia Major, com es pot veure al plànol incorporat per Mn. Benito Traver a la seua “Historia de Villarreal” (1909) i la referència que fa al “lugar llamado los tres molinos”.

És errònia per tant la interpretació que de vegades s'ha fet de que en eixe punt de la Séquia Major existiren mai tres molins fariners d'aigua. De fet no hi ha cap vestigi de les necessàries canalitzaciones de tals molins, i a més el lloc era el menys indicat per a situar-los perquè l'aigua de la séquia perdia allí molt de la seua força al estar antigament situats els partidors que la dividien en les dues branques: Jussana i Sobirana.

Convertit el camí en carrer, al Llibre d’actes municipals de 1940, sessió de 10 de febrer, fol. 27 (AMV 4054), ja se fa esment de la denominació que posteriorment se convertiria en nom oficial.

Menú de navegació