Campanes i tocs

El nom de les antigues campanes de la parròquia de Sant Jaume, de 1703 a 1938

• Sant Jaume i sant Bertomeu, coneguda com la “grossa”, o “el seny”: 1452 k.

• Santa Bàrbara, o la "sargantana”, o “la de la queda”: 1286 k.

• Maria, anomenada la “malaganosa”: 1162 K.

• Pasquala, o “d’alsinadéu” (alcen a Déu), o “dels combregars”: 996 k.

• Sant Pasqual, o “morlana”: 498 k.

• Maria de Gràcia, o tiple gros: 300 k.

• Àngel Custodi, o tiple menut: 200 k.

• El Cimbolet, vulgarment anomenat “simolet” (1768) a l’espadanya sobre la nau principal.

El nom de les campanes des de 1938

• Àngel Custodi, o tiple menut (1938).

• Sant Joaquim i Santa Anna, o tiple gros (1939).

• Sant Jaume, o grossa (1941).

• Santa Bàrbara, o “sargantana” (1941)

• Sant Pasqual Baylón, o “morlana” (feia de “malaganosa” i “alsinadéu”) (1941)

Al 1978, quan es fa la restauració del campanar, s’afegeixen les dues campanes que faltaven:

• Geroni i Joana, que seria la “malaganosa”.

• Pasquala i Maria, que seria la dels combregars i “alsinadéu”.

TOCS

Les campanes assenyalaven al poble amb els seus tocs diferents:

• L’alba o Àngelus, abans d’eixir el Sol, cada dia. Habitualment a les 5,30 del matí a l'estiu i a les 6 hores a l'hivern

• Si hi havia enterro d’home, de dona o d’angelet (albat). I si l'enterro era de 1ª, 2ª o 3ª categoria.

• A Missa Major tots els dies, i “alsinadéu” en el moment de l’elevació de la Sagrada Hòstia.

• L’Àngelus de migdia, repetint el toc d’enterro.

• Des de la Santa Creu de maig (dia 3) a la Santa Creu de novembre (dia 14), la “malaganosa” avisava de l’hora de dinar i fer la migdiada els llauradors i a tot el poble, doblant a les 12,45 hores i a les 14,45 hores de cada dia.

• A l’hora dels enterros.

• A vespres, els diumenges i festes.

• A “processó” en cadascuna d’aquestes, amb volteig normal o general.

• A “combregars” per als malalts i impedits.

• L’Avemaria, quan fosquejava i, a la fi, la “queda” que era l’avís perquè qui fora més enllà de les murades tornara a casa abans que no es tancaren les portes de la vila.

• Tot acabava a la fi del dia amb el “toc d’ànimes”.

• Tocs a foc, assenyalant a quin punt de la vila hi era l’incendi (un toc especial de campana per al recinte històric de la vila, dos per al barri del raval de Castelló, tres per al d’Onda, i quatre per al de València).

• Tocs de l’augment de l’aigua del riu Millars.

• Toc per a Junta general de la Comunitat de Regants.

• Tocs especials per a celebracions locals, de l’església o la nació, etc.

• No hi havia toc d'enterro en el dia de la Circumcisió del Senyor, l'Epifanía, el diumenge de Rams i el de Pasqua, la festa del Corpus Christi, de l'Ascensió, de Pentecosta, de la Trinitat i de l'Assumpció de Maria, els dies de Sant Pasqual, Sant Jaume i Sant Pere, Tots Sants, Nadal, la Immaculada i el diumenge de la festa de la Mare de Déu de Gràcia.

• Un toc especial, "l'Ave Maria repicat", ara recuperat, era el que se celebrava la reravespra de la festa de Sant Jaume Apòstol, alternant amb interpretacions de la Banda de Música al terrat del campanar, sempre al fil de la mitjanit. La intenció era iniciar amb música i campanes la celebració de la vespra del sant titular de l'Església Arxiprestal

Documentació: Mn. Vicent Gimeno Estornell, "El campanar de Vila-real", Ajuntament de Vila-real (2003)