Martí de Viciana, Rafael

Polític i historiador (1502-1582)

Nascut a la vila de Borriana, és -juntament amb Pere Antoni Beuter- l'historiador i cronista valencià més conegut del segle XVI. Pertanyia a la noblesa valenciana i era nét del polític i escriptor Martí de Viciana “el Vell” (mort el 1492) i fill de Martí, comanador de Borriana.

Biografia

Realitzà alguns estudis en lleis a la Universitat de València, però a causa de l'esclat de la Guerra de les Germanies no va poder finalitzar el doctorat en Dret. Després de residir algun temps a la ciutat de València (1518-1520) es desplaçà a Dénia. Va participar en la guerra de les Germanies al costat del bàndol imperial, fent de correu entre el seu oncle Rampstó de Viciana, lloctinent del governador de la demarcació foral de la Plana (“governació dellà Uixó”), i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. El 1522 va haver de presenciar la mort de son pare a mans dels agermanats, la qual cosa va marcar de manera decisiva el judici i la visió que tingués sobre l’alçament.

Després d’acabada la guerra començà a exercir de notari, alhora que d’escrivà de l’administrador de Borriana, on va retornar per establir-se. Del seu matrimoni amb Paula Narcisa Tarragó va tenir nou fills. Participà de manera molt activa com a representant del braç reial a les Corts de Montsó de 1542, exercint com a síndic de diverses poblacions com ara Borriana, Vila-real i Ademús, i a les de 1547 en representació de Borriana.

El 13 de maig de 1559 consta la seua acta en el Llibre d´Aveïnaments de la ciutat de València, raó per la qual hom pensa que aquesta etapa de la seua vida la va passar al Cap i Casal del Regne de València, dedicant-se a escriure i recaptar el finançament econòmic per anar editant els volums de la seua magna obra “Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno”. Després d’arribar al corresponent acord, el 3 d’octubre de 1562 va visitar al Consell de Vila-real, el qual li va lliurar quaranta reals castellans com a primer pagament per les pàgines dedicades a la vila en aquella obra. Dos anys més tard, el 29 de juliol de 1564 el Consell fa també un pagament de 57 sous i sis diners a Mateu de Viciana, fill de l’escriptor, per haver dibuixat i tallat el gràfic amb el retrat de la vila que il•lustra i encapçala aquelles pàgines.

La relació de Martí de Viciana amb la vila va ser també administrativa, i al setembre de 1569 li son abonats 38 sous per uns serveis realitzats en relació amb una demanda dels comptadors reials. Amb data 20 de novembre de 1580 Martí de Viciana va lliurar al convent del Roser de Vila-real la seua biblioteca personal, integrada amb importants incunables i obres de caire humanístic. Està documentada la seua mort a la vila de Borriana el 21 de maig de 1582.

Obres

Com a historiador, la seua obra principal va ser l’esmentada “Crónica” en la qual va invertir quaranta-huit anys de la seua vida i on articula una història general de la ciutat i del Regne de València amb un esquema innovador, dividida en quatre llibres:

• Libro Primero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, del qual no resta cap exemplar, on descrivia la història de la ciutat de València des de la seua fundació fins al segle XVI,;

• Libro Segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, editat per Joan Navarro al 1564, on fa referència als antecedents de la noblesa valenciana, ordenada per ordre alfabètic, fet que suposà la destrucció de molts exemplars, per tal com molts nobles se sentiren ofesos i menystinguts;

• Libro Tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, on una descripció curta de la noblesa espanyola i europea, del patrimoni reial i dels ordes militars i els monestirs del Regne de València.

• Libro Quarto de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, on descriu la Guerra de les Germanies.

Tota l’obra fou primerament escrita en valencià, però en el context de castellanització del Regne iniciat per les classes dirigents al segle XVI, va decidir publicar-la finalment en castellà, seguint l'exemple d'altres cronistes valencians coetanis, com ara Beuter, que també canviaren el valencià pel castellà. S’edità el 1566 i no es tornà a reeditar fins el 1881.

Una altra de les seues obres fou "Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana", on exposa les dificultats de castellanització de la llengua dels valencians. Imprés l’any 1574 per Joan Navarro, va tenir noves edicions al 1765 i al 1877. En ell testimonia que “ha probado con todo cumplimiento que la lengua latina es muy universal por todo el mundo, y de aquella muchas otras lenguas han tomado gran número de vocablos, y que la lengua valenciana es hija y factura de la lengua latina por derecha línea y propagación”

Documentació:

• “Familia de los Viciana (Estudios históricos críticos)”, Vicente Forner Tichell. València, 1929.

• “Estudi preliminar a l’edició de la Crónica de Valencia de Martí de Viciana”, Sebastián García Martínez. València, 1971.