La Plana Baixa

La Plana Baixa és una comarca costanera a la província de Castelló, amb capital històrica a Borriana. Limita al nord amb la Plana Alta i l'Alcalatén, a l'est amb la mar Mediterrània, al sud amb el Camp de Morvedre, a l'oest amb l'Alt Millars i l'Alt Palància.

Vegetació i clima

La comarca té un clima suau en hivern excepte les zones de la Serra d'Espadà amb temperatures que oscil·len sobre els 11ºC-14ºC i calorós als estius amb temperatures que oscil·len sobre els 30ºC-33ºC. La Plana Baixa té una geografia contrastada, amb platja i muntanya. Les ciutats costaneres tenen un clima mediterrani típic, però en canvi a la muntanya el clima és més rigurós. Les platges de la comarca ofereixen molts serveis als turistes i aquestes platges tenen quasi totes banderes blaves (platges netes i amb qualitat d'aigua i amb diferents serveis de la platja). A la muntanya ens trobem el parc natural de la Serra d'Espadà. La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Aquesta és una serra en les estribacions del Sistema Ibèric en uns 60 Km de longitud i 1200 km² d'extensió. No posseeix una altitud molt elevada, ja que les seves muntanyes gairebé superen els mil metres com el pic de la Ràpita (1.106 metres), l'alt del Pinar (1.101 metres) o el pic Espadà (1.083 metres).

Història

Després de la denominació musulmana i el passatger episodi del Cid Campeador, la comarca va tenir importància capital en la Reconquesta ja que Borriana, que fou batuda en 1233 després d'un atac de dos mesos, es convertiria en centre d'operacions per a futures conquestes. La zona reconquerida més tardana fou, naturalment, la dels castells de la Serra d'Espadà i concretament la Batlia d'Eslida, que no es va rendir fins la Quaresma de 1238, és a dir, poc abans de la conquesta de la ciutat de València. Després de la Reconquesta, les fèrtils terres del pla foren repoblades pels cristians, rellevant a l'interior als musulmans, del qual la seva religió i costums foren respectades en nombroses ocasions pels pactes establerts amb el rei Jaume I. L'única fundació de nova planta instituïda pel rei d'Aragó, en el seu pla de repoblament i desenvolupament econòmic de les terres baixes costaneres, va ser Vila-real, mitjançant document fundacional datat a València el 20 de febrer de 1274.

La Serra d'Espadà fou el nucli de la feroç resistència que oferiren encapçalats per Almamín al ser obligats a convertir-se al cristianisme en 1525: un autèntic exèrcit, convocat com Creuada, fou necessari per a rendir-los el 19 de setembre de 1526. L'expulsió definitiva dels moriscos en 1609 despoblà bona part d'aquestes terres, que encara conservaven valuoses mostres del patrimoni cultural i arquitectònic d'aquella gent, fins i tot, poblats sencers pràcticament intactes. En èpoques modernes, aquesta comarca també fou escenari d'importants fets d'armes: la Guerra del Francés, les Guerres carlines i fins i tot recentment la Guerra Civil Espanyola passaren per aquestes terres amb episodis significatius.

Després de tot això, les fortificacions de la Plana Baixa, van sofrir nombrosos avatars: les torres costeres i l'emmurallament de les ciutats del pla -amb l'admirable excepció de Mascarell- han desaparegut quasi en la seva totalitat caigudes pel creixement urbanístic. El remot del emplaçament dels castells de la serra ha permès, en molts casos, la conservació de les seues restes, a pesar dels nombrosos fets bèl·lics en el que participaren.

Delimitacions històriques

La comarca de la Plana Baixa és de creació moderna, a l'any 1983, i comprén part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca del Baix Espadà. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt i Belenguer "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.