Amposta Rubert, José Pascual
Nedador, socorrista i entrenador de natació (1932 - )
Va nàixer a Vila-real el 12 de juliol de 1932. Els seus pares administraven l’anomenada taverna “de Piula” al “barranquet” i després al carrer del Rosari, d’on li ve el renom amb el que ha estat conegut. Va estudiar al col•legi dels franciscans i els primers passos en l'esport els fa al costat del seu germà Santiago, quan acudien a la “sèquia del Molí” de Vila-real i al “barco voltat “ a la Foia dels Àngels al riu Millars. Inicia les seues competicions als 12 anys a l'antiga piscina de 33 metres de l'Estadi Castalia de Castelló, la qual cosa li permet participar en campionats d'índole nacional. Va fer el servei militar a Bètera, regiment de cavalleria.
Com a esportista va ser campió regional entre els anys 1953 i 1955 en estils tan contradictoris com esquena i braça. En 1971 va ser medalla de bronze en la prova de 100 metres braça als Jocs Esportius de “Educación y Descanso” celebrats a Vigo. Al 1974 va ser anomenat com a millor esportista provincial. A partir de 1999 participa en campionats de categoria màster, on arriba a ser campió d'Espanya en la prova de 100 metres braça en la categoria de 70 a 75 anys a Alacant. Durant diversos anys, roman en l'elit de la natació màster espanyola, però no pot accedir a competicions europees per falta de patrocinadors, encara que havia aconseguit les marques mínimes exigides.
Entrenador de natació
La seua vertadera vocació i reconeixement és a través de la seua faceta com a entrenador de natació. Sense dubte se’l pot qualificar com el pare de la natació de les comarques de la Plana de Castelló. Autodidacta, és un exemple d'un creador d'un club, descobridor de talents, que al final és absorbit pels seus encerts. Tots els el conegueren coincideixen a subratllar la capacitat d'ensenyar de “Piula”. En la dècada dels anys 1960 inicia l'embrió del qual seria posteriorment el Club Natació Vila-real. Un grup d'entusiastes inicia els entrenaments en el “barco voltat” dirigits per Amposta, influenciat per l'escola que havia creat a Espanya un entrenador hongarès anomenat János Németh i detalls interessants apresos de l’almassorí Rafael Ballester, qui entrenava en el “Club Náutico de Castellón” i seguint el deixant del millor nedador vila-realenc fins al moment, Pasqual García. En 1966, amb la inauguració de la piscina olímpica del termet de la Mare de Déu de Gràcia, reconegut com a entrenador, planifica regularment la temporada estival i les sessions d'entrenaments, acollint un gran nombre d'esportistes, entre els quals destaca Salvador Montoliu “el Moliner”, en diverses ocasiones campió d'Espanya juvenil, posteriorment guanyador habitual en les diverses travessies als ports de País Valencià i fins i tot campió europeu de natació en la modalitat amb aletes.
Ja fundat el Club Natació Vila-real, en 1973 és apartat de la seua funció en el club de la seua ciutat natal i inicia la fundació en la piscina de l'estadi Castalia del Club Natació Sant Mateu juntament amb Luís Besalduch, que es transforma en el Club Natación Castalia a l'any següent. Dos anys després de la laboriosa co-fundació del Club Natación Castalia i amb la formació d'un gran planter de nedadors, és cessat per a donar pas a tècnics més joves. En 1975, amb l'obertura de la Piscina Provincial de Castelló en l'avinguda del Mar de la capital, comparteix la labor de socorrista amb la d'entrenador del Club Natación Castalia, amb contínues referències tècniques a l'entrenador nord-americà James Counsilman, que va aportar moltes innovacions tècniques en el seu llibre “The Science of Swimming” , molt ben interpretades per Amposta. En 1977 va acudir al costat de Paco Montañés a la conferència que va oferir aquest tècnic a Sabadell.
La seua afició i inquietud el porten en 1978 a fundar un tercer club, que inicialment era una secció del Club Náutico Castellón i que va separar per a formar el Club Natación Castellón. D'aquells joves nedadors amb particularitats tècniques, va aparèixer el que seria el primer nedador olímpic de Castelló, José Luis Ballester Rubert, en la disciplina de papallona i diversos campions d'Espanya en categories infantils i juvenils que van transformar la província de Castelló en la potència de la natació autonòmica i el seu coneixement a l'àmbit estatal. En 1988, de nou és apartat del club que va fundar pel desig d'aconseguir noves perspectives.
En vistes a la programació de les Olimpíades de Barcelona de 1992 va ser convocat com a membre del grup d'entrenadors. En 1994 i en les categories inferiors del Club Natació Vila-real i Club Natació d’Onda va col·laborar per a aportar bases tècniques que són referència per a molts tècnics de les nostres comarques. Yurema Requena, la primera nedadora olímpica vila-realenca, va ser una de les seues deixebles en els seus principis i altres nedadores que van dominar diversos anys la natació femenina absoluta al País Valencià. Entre els tècnics deixebles seus es troben entre altres Paco Montañés, Solín Bausà, Mercedes Aviñó, i Ricard Franch. Vidu des de 2012 de la seua esposa, Sofia Ferrer Rifoll, i sense fills, segueix recordant i debatent amb entusiasme i en qualsevol moment qüestiones tècniques com qualsevol principiant, aportant clares interpretacions sobre principis de l'entrenament de la natació, per la qual cosa li deu aquest esport un estimable record a les nostres comarques.
Documentació
- Paco Montañés, “Breu història del Club Natació Vila-real”. (2009).
- Guillem Alsina, "Retazos de la historia de la natación valenciana" (2008).
- Gerardo Manzanet Andrés, "Notes per a l'edició d'un llibre sobre la natació valenciana, castellonenca i vila-realenca"
