Club Natació Vila-real

Hauríem de remuntar-nos als anys quaranta del segle passat, quan els esportistes antecessors del que actualment és el “Club Natació Vila-real” nedaven en el riu Millars, en el conegut "barco voltat", als voltants de la “Foia dels Àngels”. Algun d’aquells nedadors vila-realencs com Pasqual García va arribar a aconseguir títols de campió d'Espanya entre els anys 1.940 i 1943, nedant sota el patrocini del Club Nàutic de Castelló en travessies i piscines descobertes, únic lloc possible als anys de la postguerra.

Hi ha constància, en els anys 60, de la fundació i federació del "Club Natación Condal", sota els auspicis de l'Ordre Franciscana de la nostra ciutat. Es practicava la natació de manera entusiasta solament a l'estiu, alternat ocasionalment en alguns espais adequats de la sèquia Major. Ja en aquesta època va iniciar la seua labor com a tècnic qui és la base de la natació local i després provincial, que estaria involucrat quasi fins a l'actualitat, Pasqual Amposta “Piula”.

Piscina de l’Ermitori

En una segona etapa, i coincidint amb la construcció de la piscina descoberta de 50 metres situada en el paratge del Termet de la Mare de Déu de Gràcia en l'any 1.966, els esportistes van traslladar allí la seua activitat. Aquesta piscina, única de dimensions olímpiques a les comarques del nord del País Valencià, va permetre entrenar de manera programada, encara que solament en l'època estival. Van destacar nedadors com Salvador Montoliu “el Moliner”, esportista dotat de grans qualitats, que competia pel “Club Nàutic” de Castelló i el “Club Natació Delfín” de València, club degà al País Valencià, que va arribar a guanyar diversos títols de campió d'Europa de natació amb aletes, sent seleccionat per a representar a Espanya en els Campionats Mundials que es celebraren a Moscou, però que va desistir per raons laborals i d'oci (afició a la caça al parany), al igual que a preparar-se en la Residència Joaquín Blume per a planificar majors objectius.

Pocs anys després, en l’esmentada piscina s'establiria, a través de la "OJE" (Organización Juvenil Española) de Vila-real, un nucli nombrós de nedadors, que prompte es transformaria en el Club Natación "José Antonio Elola Olaso", transició fins al dia 3 d'octubre del 1.969 en el qual es constitueix la primera Junta Directiva... "que procurará llevar por buen camino para irse engrandeciéndose y conquistar todos los triunfos posibles que se llamará “Club Natación Villarreal”. El President, aleshores regidor de l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, era D. José Poré, vice-president D. Benjamín Dembilio i secretari D. Rogelio Molina. Com a entrenador comptava amb Pasqual Amposta, que competia al mateix temps.

El “Club Natación Villarreal” es mantenia econòmicament mitjançant cursets d'aprenentatge, que servien de font d'ingressos i d'escola de natació per a captació d'esportistes. L'any 1.967 es va convocar el primer trofeu "Verge de Gràcia". Els nedadors participaven en esdeveniments esportius organitzats en la pròpia piscina, acudien a campionats provincials i regionals, travessies de ports del País Valencià i competien en campionats d'Espanya de l’organització sindical “Educación y Descanso”. El president del club era Benjamín Dembilio i, com entrenador, Pasqual Amposta era substituït per José Bagán.

En 1.974 es van organitzar les "24 hores de Natació". Serien les primeres “24 hores” d'un mateix esport en les comarques castellonenques. Durant aquests anys el “Club Natación Villarreal” va adoptar per pròpia iniciativa la seua denominació en valencià com “Club Natació Vila-real”, sense que haja constància d’acord assembleari del canvi.

El “Club Natació Vila-real” entraria en una tercera etapa l'any 1.975 amb una altra piscina, la Piscina Provincial coberta de 25 metres, de la Diputació Provincial de Castelló, a l’Avinguda del Mar. Es va començar entrenant dos dies per setmana i es va anar ampliant posteriorment. Fins aleshores, el club vila-realenc no competia en els campionats d'Espanya, campionats reservats als clubs que podien entrenar tot l'any. El president del club era Pasqual Manzanet i com a tècnic estava Paco Montañés. Alhora que el Club Natació Vila-real s'incorporava a la natació de competició, es consolidava el sistema de campionats estatals selectius amb marques mínimes. Des d'aquest moment, el club sempre enviarà nedadors, d'una forma humil, però contínua. La falta d'instal•lacions en la dècada de 1980 va condicionar molt el creixement i desenvolupament del club, si bé es va aconseguir guanyar campionats valencians absoluts masculins amb l'equip format per Francesc Colomer, José Vicente Martí Barrachina, Ricard Franch i Gerard Manzanet. Altres presidents i entrenadors varen ser Luís Batalla, juntament amb Adolfo Ruiz i el desgraciadament desaparegut José Vicente Martí Barrachina.

Piscines Cobertes Municipals

La incorporació de Ricard Franch com a tècnic i Vicent Pascual com a president i les futures perspectives de la inauguració de les Piscines Municipals Cobertes de Vila-real en l'any olímpic de 1992, varen ser els prolegòmens de la darrera etapa del “Club Natació Vila-real”. Nedadors com Núria Vidal i el seu germà Óscar o Joaquim Gimeno arribaven a primers llocs nacionals en categories de grups d'edat. Amb tot això, el “Club Natació Vila-real” va organitzar en 1994, sent president D. Juan Martín Clarós el Gran Premi d'Espanya per Grups d'Edat Junior d'Hivern, tot un èxit organitzatiu durant el qual es va retransmetre per primera vegada el campionat en TVE i s'anunciava a través de megafonia en valencià, amb els acords de la “Marxa de la Ciutat” del mestre José Goterris.

A partir de llavors, consolidat Ricard Franch com a director tècnic, amb Sergio Terrén com a president i posteriorment substituït per Pere Xavier Clemente, actual president, és habitual que nedadors vila-realencs arriben a classificacions notòries en campionats territorials valencians i nacionals, en els quals en categoria femenina han arribat durant els darrers anys al primer lloc en la classificació absoluta per equips. En el club es formen gran quantitat de joves humana i esportivament i col•labora amb l'Ajuntament de la ciutat en la difusió dels esports aquàtics per a assortir-se, al mateix temps, de membres.

Esment apart mereix Yurema Requena, nedadora formada íntegrament en la nostra ciutat i dedicada a la “natació d’aigües obertes” que, després de diverses actuacions victorioses en diferents proves del calendari internacional, el dia 3 de maig de 2008 va aconseguir la seua classificació per a l'Olimpíada de Pequí en la qual va participar, arribant a un meritori 14è lloc. Al 2008, Salvador Montoliu va ser esmentat especialment en la Gala de l'Esport Local i Yurema Requena es va encarregar de pronunciar el pregó de festes de la Verge de Gràcia, dos exemples del reconeixement de la integració de la ciutat amb l'entitat esportiva degana de la natació de la província de Castelló que el 3 d’octubre de 2009 compleix oficialment quatre dècades.

Documentació: Paco Montañés (nedador, entrenador i ex president de la Federació Castellonenca de Natació). “Breu història del Club Natació Vila-real”. (2009)