Trullench, Joan Gil (o Egidi)

Religiós predicador i teòleg (1580-1645)

Operis moralis

Joan Trullench Amella va nàixer a la casa pairal del carrer Major, al costat de l’antiga capella de sant Jaume, i de la qual se conserven encara al jardi del Museu de la Ciutat els arcs d’ogiva d’un finestral de la façana. Després de realitzar els estudis inicials a l’Escola de Gramàtica de Vila-real, marxa a la Universitat de València, on obté el doctorat en Sacra Teologia al 1602. Molt prompte es manifesta com un eficaç col·laborador de les tasques de difusió de les idees contrareformistes derivades del Concili de Trento, promogudes a València pel bisbe i virrei Joan de Ribera, per al qual treballarà realitzant la censura de les obres completes d’Erasme de Rotterdam, així com la revisió de la Sagrada Bíblia editada pel francès Robert Estienne (1555), la primera que va ser publicada completament subdividida en capítols i versicles.

Mort el patriarca Joan de Ribera (1611), Trullench accedeix a l’edat de 33 anys a una de les càtedres de Teologia del Reial Col·legi del Corpus Christi fundat per aquell, tot i que continua adscrit com a capellà beneficiat a la parròquia de sant Jaume de Vila-real. Sis anys més tard succeirà l’historiador Gaspar Escolano com a retor de la parròquia de sant Esteve a València però, malgrat les considerables rendes econòmiques que li produeix aquest càrrec, se reincorpora prompte per a continuar les tasques d’ensenyament teològic al Reial Col·legi, del qual arribarà a ser Rector.

Durant aquest període realitza una notable obra escrita, dedicada sobre tot als aspectes canònics de l’organització eclesiàstica i a l’orientació moral: “Exposició de la butlla de la Santa Croada” (1643) i, sobre tot les “Obres morals” (1640), dividides en quatre volums (I. Comprenent quatre decàlegs i cinc preceptes de l’església, II. Relatiu als esmentats decàlegs, III. Pràctica dels sagraments, IV. De les normes parroquials). A banda d'aquestes obres religioses i litúrgiques va ser autor d'un tractat de teoria musical: "De obligatione assistendi, et canendi in choro..." (1633), inclós a l'edició completa i reedicions dels seus escrits ("Opus morale"), en el que recopila les valoracions de diversos autors i les seues pròpies opinions sobre les circumstàncies i les obligacions dels membres dels cabildos eclesiàstics d'asistir i participar en els cors catedralicis i la forma de realitzar de manera adient les activitats corals.

Després de la seua mort encara varen ser impresos de manera independent els dos darrers tractats i la seua influència es va estendre a altres autors religiosos, com ara les “Resolucions morals disposades per l’ordre de les lletres de l’Alfabet” (1658) del bisbe oriolà Acaci March de Velasco. El pensament de Trullench ha tornat a ser estudiat en dates recents per les historiadores argentines Julieta Consigli i Ana María Martínez de Sánchez (“La obra de Juan Gil Trullench”, Córdoba, juny 2006), i el seu tractat musical referit per Maria Sanhuesa ("Música de señoras: las religiosas y la teoría musical española del siglo XVII", Universidad de Oviedo, 2007).

Al 1631 va vendre les seues propietats a la vila per adquirir el vell i abandonat palau dels Cucaló de Montull, i oferir-lo a les monges dominiques del convent de Santa Magdalena de València per tal de formar un monestir de la seua orde a Vila-real, al qual va fer donació de tota la seua fortuna i la seua biblioteca personal. La dama valenciana Anna Bou va cedir amb el mateix propòsit la seua alqueria de la partida de Pinella i, una vegada concloses les obres d’adaptació, varen arribar les religioses al febrer de 1639 per constituir la nova comunitat sota la denominació del “ Corpus Christi” en memòria del Col·legi on exercí com a teòleg mossèn Joan Trullench fins als seus darrers anys.(J.H.R.)