La creu del pont medieval del Millars
La creu havia esta erigida per un acord del Consell de la vila per tal de commemorar la creu crescuda del riu ocorreguda el 18 de setembre de1581, durant la qual es produïren greus destrosses als marges del Millars i inclús l’enrunament del molí d’Ays, conegut com “de la peguea” al lloc on encara s’alça la construcció hui anomenada “molí de Jota” o “del terradet”, al costat mateix del pont.
El notari de la vila Gabriel Avinent va capitular les condicions de la construcció del basament i canya de la creu amb el pedrapiquer d’Onda Pere Marimón el 3 d’agost de 1582 amb el pagament trenta huit lliures, quantitat a la que se varen afegir altres deu lliures per modificar el disseny inicial i tornar l’obra a secció triangular, després de consultar la opinió de diversos experts i la decisió dels Jurats de la vila presa el nou de novembre del mateix any.
La talla de la creu va ser feta pel pedrapiquer de València Miquel Gandiano amb un cost de 560 sous, o el que és el mateix lliures reals, i finalment al ferrer de València Miquel Joan Osset li van ser satisfets altres 76 sous i 8 diners per un ànima de coure per a l’interior de la creu i altres quinze reals castellans pel transport de dita creu i ànima des de la capital valenciana. La documentació municipal recull així mateix l’adquisició del betum destinat a enfosquir el rètol que acompanyava el monument.
Marimón i Gandiano realitzaren també per les mateixes dates per encàrrec del Consell de Vila-real la creu de terme al “camí de les ermites”, substituint l’antiga creu de fusta que es trobava en aquell lloc des de temps immemorial.
Malauradament la creu del pont del riu que havia de deixar perpètua memòria d’aquelles grans inundacions, no va romandre molt de temps en el seu lloc. El 21 de juny de 1652, durant una forta tempesta, un llamp atret molt possiblement per l’anima metàl•lica de la creu va caure sobre ella destrossant-la totalment. Els regidors del moment no van considerar oportuna la reconstrucció del símbol, però van manar posar la inscripció que encara recorda l’esdeveniment.
