Pere Comte

Pere Comte o Compte va ser un arquitecte gironí (mort a València al 1506) mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics valencians, on va romandre actiu de 1454 a 1506. Durant la segona meitat el segle XV va ser una figura clau de l'arquitectura gòtica a la Corona d'Aragó, i molt especialment a la Ciutat de València, que llavors vivia el seu Segle d'Or. Fou mestre d'obres de la Ciutat, on fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo.

En aquesta ciutat intervingué com a pedrapiquer en la Capella Reial del Convent de Sant Domènec (1454-1457), junt amb Francesc Baldomar, que era el mestre de l'obra. El 1468 treballava en l'acabament i manteniment del Portal de Quart. La primera obra on consta com a mestre piquer, sense la intervenció de Baldomar, és en el Portal Nou de la muralla del segle XIV (enderrocat el segle XIX). El 1476 fou contractat per fer una capella a l'església de sant Nicolau de València i uns arcs en un palau d’Alcàsser. El 1479 està documentat com a mestre d'obres de la Seu, on reprèn les obres de l'arcada nova, per prolongar la nau central fins l'aula capitular i el Micalet. Algunes de les obres que hi realitzà foren la capella dels Perusa (1496), la nova sagristia (1498), una escala de caragol, una porta en angle i una arcada per a la sagristia (1504) i nombroses finestres en biaix, amb efecte trompe l'oeil.

Sense deixar de treballar a la Seu és contractat el 1482 per fer l'obra més emblemàtica d'aquell temps d'or per a València: la Llotja de la Seda (1483-1498), que actualment és l'únic edifici patrimoni de la humanitat del País Valencià. En principi figuraven com a mestre d'obres ell i el guipuscoà Joan Ivarra, però queda com a únic mestre el 1486 en faltar el segon.

D'altres obres al cap i casal foren el primer edifici de l’Estudi General (1494-1498) (que ja no existeix) i el paviment de les drassanes del Grau. Realitzà estudis per ampliar el cabal del Túria amb aigua del Cabriol i per regular les aigües del Xúquer. També començà la construcció del Consolat de Mar, contigu a la Llotja, i el pati del Palau de la Generalitat. Treballà també a les seus d’Oriola, Tortosa i Saragossa, als palau del bisbe tortosí i al dels Borja a Gandia i a la primera i desapareguda església de Sant Jaume de Vila-real, on col•labora en altres obres com la consolidació de l'estructura de l'assut del riu Millars, que és la primera obra de tipus hidràulic documentada entre les realitzacions de Comte, i un pont sobre la rambla de la Viuda, a petició del cavaller Jaume de Montull, batlle de la vila.

Comte va portar fins a les últimes conseqüències l'estudi sobre el tall de la pedra i sobre l'alçat d'arcs i voltes amb aquest material, amb la qual cosa és considerant un referent per a l'arquitectura gòtica de la Mediterrània.